dijous, 2 de febrer de 2006
> L'índex de satisfacció política dels ciutadans va créixer quan es va aprovar l'Estatut al Parlament
El tripartit i CiU en van sortir beneficiats i la insatisfacció va pujar entre els votants del PP
ODEI A.-ETXEARTE.
Barcelona
L'índex de satisfacció política dels ciutadans va pujar un 4,6% al novembre, segons una enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat. L'aprovació de l'Estatut al Parlament i la seva admissió a tràmit al Congrés van afavorir un clima més optimista que el que es respirava quan es va elaborar l'índex anterior al juny i es vivia un context d'incertesa sobre el futur de la reforma. La satisfacció va augmentar entre els votants del tripartit i CiU, i va baixar entre els del PP.
Gabriel Colomer, director del Centre d'Estudis d'Opinió, va fer ahir aquesta lectura dels resultats del segon «índex de la satisfacció política a Catalunya», que pren el pols del benestar i malestar ciutadà respecte a la situació política i econòmica i als partits polítics. Les dades són clares: un 40,2% dels que es definien com a satisfets al juny van créixer fins a un 44,8% al novembre, mentre que el gruix dels insatisfets va baixar del 59,8% al 55,2%. No obstant això, el nombre d'insatisfets continua mantenint-se més alt que el de satisfets.
Els partits que han donat suport a la reforma de l'Estatut han vist créixer la satisfacció entre els seus votants. Al PSC, que és la força que té més satisfets (un 63,5%), va augmentar un 3,3%. A ERC, un 12,2%. A ICV-EUiA, un 10,1%, i un 6,1% a CiU. Mentrestant, al PP va disminuir un 14,24%. Segons Colomer, el fet que la satisfacció pugés «pot beneficiar especialment el PSC». Entre d'altres raons, perquè és el més sensible a les oscil·lacions de l'índex.
El perfil dels insatisfets no varia gaire respecte al juny. Els segments en què es concentra aquest descontentament són les dones, els més grans de 50 anys, els aturats i els jubilats; els que tenen un nivell d'estudis per sota de l'universitari, poca confiança social i poc o gens interès per la política; els que no discuteixen mai o gairebé mai sobre temes polítics, i se'n consideren poc o gens informats; se situen ideològicament en el centre i la dreta, se senten més espanyols que catalans i només espanyols; creuen que Catalunya hauria de ser una regió de l'Estat espanyol o una comunitat autònoma, i consideren que ha assolit massa autonomia.
Pel que fa al perfil participatiu dels votants, entre els que van exercir el dret de vot en les passades eleccions i pensen fer-ho de nou en les pròximes es va reduir un 7% la insatisfacció. Aquest segment de població, anomenat participatiu, és d'altra banda el més nombrós. El segueixen els abstencionistes. És a dir, els que no van votar ni pensen fer-ho i que alhora són els que estan més descontents, que també van experimentar una baixada del malestar d'un 2,8%. En els mobilitzats -aquells que no van votar en les passades eleccions però tenen la intenció de fer-ho en les pròximes- va créixer, curiosament, la insatisfacció: un 5,5%. Finalment, els que van votar i no pensen fer-ho estaven un 3,1% més satisfets.
|
