diumenge, 22 de gener de 2006
> El brou ja bull
música love of lesbian
XAVIER MERCADÉ.
Lloc i dia: Sala Apolo (Barcelona). 19 de gener
Love of Lesbian és d'aquells grups que estan en terra de ningú, massa rockers pels indies i massa indies pels rockers, massa grans per mesclar-se entre els joves i massa joves per entrar en la lliga dels grups més grans. Però amb Maniobras de escapismo, el seu quart disc, al menys ja pot veure una llum a l'horitzó. No és una llum molt forta (el mateix nom del grup ja és un impediment per atacar els nivells més populars), però si suficientment brillant com per fugir de militar eternament en l'espai reservat als grups maleïts i incompresos. Almenys és el que es reflectia en la mirada agraïda de Santi Balmes, cantant, guitarrista i ideòleg del grup, en veure l'Apolo ben ple d'un públic receptiu i sabent-se les cançons del disc de memòria. «Aquesta és la meva cançó!», va cridar emocionada una noia de la primera filera als primers acords de Mi personalidad. I és que la percepció i la recepció de les cançons de Love of Lesbian ha sofert un canvi important en abandonar l'anglès per passar-se al castellà. El públic ha sintonitzat amb uns textos delirants, irònics, càustics i tragicòmics carregats de mossegades de realitat que donen forma a composicions sòlides i ben estructurades.
La banda de Sant Vicenç dels Horts, massa rocker per als indies i massa indie per als rockers, fa molts anys que piquen pedra, amb discos impecables. Ara, amb Maniobras de escapismo, en què abandonen l'anglès per passar-se al castellà, han deixat el brou bullint, a punt de ser servit i degustat per un nombre més gran de comensals
Tot i deixar entreveure els seus referents més immediats (The Cure, Bowie, Lennon, Flaming Lips, REM, Echo & The Bunnymen), també transmeten una passió encomanadissa i descobreixen l'essència d'un músic com Santi Balmes, una personalitat en la qual paga la pena endinsar-se a fons recomanant la lectura del seu particular bloc Vidas ejemplares (www.diario-e.com/blog/vidas_ejemplares). El concert va començar quan encara hi havia una llarga cua al carrer i va estar marcat per un bon ritme que va deixar la part més lúdica per al final amb la col·laboració de Desi (exFine) a Satellites, amb un parell dels Sidonie posant veus a la genial Houston tenemos un poema, una performance teatral per Marlene, la vecina del ártico atacant Phil Collins, versionant el Chim chim cher-ee de Mary Poppins i enllaçant-lo amb el Can't get you out of my head de Kylie Minogue, recordant a les mares de tothom (incloses dels seves) Los niños del mañana mentre que a Mon petit cabron van deixar la dedicatòria en exclusiva a Federico Jiménez Losantos. La banda de Sant Vicenç dels Horts fa molts anys que piquen pedra, amb discos impecables i ara, amb Maniobras de escapismo, han deixat el brou bullint, a punt per ser servit i degustat per un nombre més gran de comensals. La recepta ha estat arriscada però aquest risc ha valgut la pena i els ha d'envalentir a assumir riscos encara més grans.
|
