| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 26 d'abril de 2024


dijous, 12 de gener de 2006
>

El perquè d'un «sí» a la MAT

Diputat del PSC al Parlament de Catalunya

tribuna

JOSEP ANTONI DONAIRE..
L'alternativa sostenible vol dir això. Canviar el model, posar en marxa les mesures que frenin els efectes d'una proposta inercial. Però sense posar en perill de manera irreversible la solvència del model econòmic i social

N'hi ha que diuen que aquest és un debat reeditat. La història de sempre. Els qui defensen un creixement a qualsevol preu contra els qui consideren que un altre món és possible. El territori contra el progrés. David contra Goliat. La història de sempre. Però jo voldria intentar defensar una hipòtesi alternativa: la línia entre Bescanó i Baixàs no es proposa en un context de laissez faire, sinó en un context de canvi de model. Aquesta és la paradoxa; aquesta és la novetat. Els símptomes del canvi de model es poden sustentar, almenys, en dos elements. Primer, la planificació territorial s'ha modificat substancialment amb l'aprovació del pla director urbanístic del sistema costaner i el pla director de l'Empordà (no sense crítiques). La principal aportació dels nous plans és que opten per ciutats compactes, centralitats on viure i treballar (i, per tant, on es pot gestionar de manera eficient el transport públic), en oposició a l'esquitxada territorial del model precedent. Ciutat i no urbanització. Segon, el pla de l'energia 2006-2015 aprovat pel Govern planteja un nou escenari basat en l'eficiència energètica i l'aportació massiva d'energies renovables. Si el 2003 les energies renovables representen el 2,9% del total de Catalunya, la previsió del 2015 és del 9,5%. Així, l'energia eòlica passa d'una generació de 90 MW actuals als 3.500 MW el 2015 (40 vegades més); l'energia solar tèrmica salta dels 40.000 metres quadrats de 2003 a 1,5 milions de metres quadrats; i les biocombustibles, que actualment representen uns 25.000 TEP (tona equivalent de petroli), augmentaran fins a 850.000 TEP. Eficiència energètica Els programes d'eficiència energètica permeten reduir el consum per càpita industrial i domèstic. Si el 2004 el pressupost per a aquesta partida és de 2 milions d'euros, la previsió pel 2015 és de 120 milions. Per què en aquest context de canvi és necessària la línia? En primer lloc, cal tenir present que les mesures que proposa el pla de l'energia 2006-2015 no són suficients. Si les previsions agosarades del pla es porten a terme (i això vol dir, per exemple, crear nou plantes de cicle combinat, amb el protocol de Kyoto com una espasa de Dàmocles), el 2010 la demanda energètica haurà crescut en un 36%. Catalunya tindrà un creixement econòmic i demogràfic molt notable en els pròxims anys, que es tradueix inevitablement en un increment de la demanda. Si ho fem tot molt bé necessitarem molta més energia. I el principi bàsic que ha de guiar la política energètica en els pròxims anys és «assegurar el subministrament industrial i domèstic», garantir l'accés a l'energia. En segon lloc, la interconnexió garanteix una certa estabilitat del sistema. Per exemple, l'increment exponencial de l'energia eòlica necessita una xarxa de suport que asseguri el subministrament en moment de no vent. L'arribada del tren d'alta velocitat implica també una demanda extraordinària d'abastiment energètic i d'estabilitat del sistema. Finalment, hauríem d'afrontar el debat sobre les fronteres energètiques. És sabut que actualment Catalunya és deficitària i necessita el subministrament energètic d'altres territoris (França i Aragó). Aquesta dependència és més evident a les comarques gironines. El dia de potència elèctrica consumida en punta a Girona fou el 27 de gener de 2005, amb 840 MVA, mentre que la producció a Girona aquell mateix dia fou de 135 MVA, sis vegades menys. Hem d'entendre, per tant, la sensació que genera a les comarques de Tarragona el nostre particular NIMBY. De fet, la Unió Europea camina en una direcció inversa i està impulsant un mercat únic de l'energia (gas i electricitat). El pla preveu, entre moltes altres mesures, nou xarxes transeuropees d'energia. En un context en el qual Catalunya està connectada a Europa mitjançant els transports, el coneixement, les mercaderies o les persones, mantenir l'aïllament energètic del país i la dependència de les fonts peninsulars és un risc que mereix ser estudiat. L'alternativa sostenible vol dir això. Canviar el model, posar en marxa les mesures que frenin els efectes d'una proposta inercial. Però sense posar en perill de manera irreversible la solvència del model econòmic i social. Per això, i malgrat l'oposició legítima i comprensible, vull manifestar públicament el meu «sí a la MAT».

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.