| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 7 de maig de 2024


dimarts, 3 de gener de 2006
>

Punt i a part. Les estàtues més humanes

Carrers, places i jardins de la ciutat exhibeixen diverses escultures arran de terra de personatges reals i ficticis

M. PALAU / J. VIDAL / JUANMA RAMOS.. Barcelona
La perfecció que busquen les estàtues humanes de la Rambla no superarà mai les escultures figuratives, la majoria de bronze, que a escala natural i arran de terra reprodueixen personatges diversos. Les autèntiques estàtues humanes són l'Antoni Gaudí del passeig de Manel Girona, el Gandhi dels jardins homònims, el Pau Farinetes de la plaça Comas, la Carmen Amaya dels jardins Joan Brossa i l'Antoni Rovira i Trias assegut tranquil·lament en un banc a la plaça que porta el seu nom. Totes aquestes obres, fetes per grans escultors al llarg del segle XX, fugen del monumentalisme, toquen de peus de terra -no tenen pedestal o és imperceptible- i criden l'atenció dels vianants perquè s'integren en el seu mateix pla vivencial.

El premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel va escolpir així Mahatma Gandhi. L'argentí el va representar en una edat ja avançada i amb les mans juntes en actitud de pregària. Com s'observa a la fotografia, l'estàtua no passa gens desapercebuda per als barcelonins que passegen pels jardins que porten el nom del pensador i promotor de la independència de l'Índia, al districte de Sant Martí. Poca gent coneix la faceta d'escultor de Pérez Esquivel. Aquest Gandhi el va idear el 1967, 30 anys abans de la seva inauguració com a estàtua pública. Una ruta per 14 escultures públiques de Barcelona ens acosta a personatges, reals i ficticis, molt humans. Són estàtues sense pedestal, de la mateixa alçada que els vianants. Totes aquestes peces estan recollides en el catàleg raonat d'art públic, impulsat per l'Ajuntament. Rovira i Trias L'arquitecte Antoni Rovira i Trias ens convida a asseure'ns al seu costat. Convida el vianant a asseure's al seu banc, situat a la plaça que també porta el seu nom. L'escultor Joaquim Camps, autor de l'estàtua asseguda, és un especialista en aquest tipus de figures realistes -també va esculpir l'Antoni Gaudí, en aquest cas dret, del passeig de Manel Girona-. L'escultura, de bronze, es va inaugurar l'agost del 1990. Antoni Gaudí Al passeig de Manel Girona, a l'entrada de l'antiga Casa Miralles, una estàtua s'adreça a nosaltres. Sembla, fins i tot, que ens parli. És una figura quasi humana: medeix 1,77 metres d'alçada. És una escultura que representa fidelment l'arquitecte Antoni Gaudí. Aquesta obra de bronze de l'escultor Jaume Camps va ser inaugurada el 13 de novembre del 1999. Un mes abans, va ser beneïda per mossèn Lluís Bonet davant de la Sagrada Família. Però el seu emplaçament final va ser el portal Miralles, una construcció de l'any 1903 de l'arquitecte Gaudí. Gandhi Un altre personatge escolpit arran de terra que ens trobem tot passejant és el polític i pensador indi Mohandas Gandhi. La seva estàtua és als jardins Gandhi i, com a singularitat, va ser creada pel premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel. La faceta d'escultor de l'argentí és molt poc coneguda. Aquest Gandhi de bronze tan pròxim als vianants de Barcelona és de l'any 1967, tot i que no es va inaugurar en el seu emplaçament fins al 28 de març del 2000. L'escultura va ser cedida per l'autor a través de l'organització no governamental (ONG) Comparte. La Ben Plantada Curiós homenatge a l'escriptor Eugeni d'Ors i a un dels seus cèlebres personatges. La Ben Plantada, esculpida per Eloïsa Cerdan, camina pels jardins Turó Parc. Aquesta figura femenina de bronze va ser inaugurada el 22 d'abril de 1961. L'estàtua té una aparença molt fràgil i, en realitat, en lloc de caminar sembla que estigui levitant. L'escultura no és massissa: si se la miren per l'esquena veuran que els extrems no s'ajunten. Pau Farinetes A qui representa l'estàtua que hi ha a la plaça Comas? No se sap, tot i que Jaume Fabre i Josep M. Huertas assenyalen, en el catàleg d'art públic, que l'autor, desconegut, podria haver fet servir de model Jaume Esteve, regidor de l'últim consistori de Les Corts. L'escultura és a prop d'on hi havia hagut la masia Can Farinetes, propietat de Pau Piera, que va anar a terra el 1958. A mitjan segle XIX, davant del mas hi havia una figura de ceràmica que representava un pagès. L'obra es va transformar anys després en estàtua de bronze (a cura de l'escultor Nicolau Ortiz) i va ser inaugurada durant la festa major de Les Cortes el 6 d'octubre del 1989. Carmen Amaya Als jardins Joan Brossa, la cua del vestit de la balladora Carmen Amaya s'arrossega per terra. Cap pedestal posa fre a la seva força. El vianant no ha d'alçar els ulls per percebre-la. Aquesta estàtua és de l'escultor Josep Cañas i va ser inaugurada el 19 de març del 1966. Tal com indica Joan M. Minguet Batllori en el catàleg d'art públic, Cañas va pretendre immortalitzar l'encanteri del moviment de la famosa artista gitana en bronze. No es va oblidar de la seva mítica pinta. La parella A la part superior d'unes escales, al Moll de la Fusta, hi ha dos enamorats asseguts. Aquesta parella de bronze és obra de l'escultor xilè Lautaro Díaz, que expressament la va crear sense pedestal per aproximar-la al passejant. Les dues figures són molt sintètiques, estilitzades, i tot i la distorsió -els falten els braços, per exemple- són entranyables i simpàtiques. L'escultura va ser inaugurada el 10 de juliol del 2002. Dona que es banya Arran de terra i arran d'aigua. Al parc de la Trinitat, l'escultor Rafael Bartolozzi va crear una dona que es banya, en el moment precís que s'ajup per recollir el sabó. Aquesta banyista, de marbre de Carrara, va ser inaugurada el 8 de juliol del 1993. Inicialment, Bartolozzi havia pensat escolpir les figures de tres noies i un home nus banyant-se i jugant amb l'aigua. Aquest primer projecte, que havia d'estar situat sota el viaducte de la ronda del Guinardó, prop del parc de les Aigües, consistia també en uns brolladors que havien de projectar l'aigua fins a tres metres d'alçada per caure sobre les quatre estàtues. Al final, tot va quedar en una banyista solitària. Repòs No totes les escultures de figura humana arran de terra estan pensades amb les alçades dels adults. Aquesta té present els més petits. Es tracta d'una obra de l'escultor Claudi Tarragó, esculpida en pedra calcària. Reprodueix una noia jove que està dormint, reposant. Va ser inaugurada el 19 de març del 1961. Primer es va situar als jardins del Doctor Serrat, però degut a les bretolades que se li feien es va traslladar al parc de la Ciutadella, dins del zoo. El vandalisme és el gran enemic d'aquest tipus d'escultures. Maternitat (I)

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Punt i a part. No és, en absolut, una estàtua a escala natural. S

>Les estàtues veritablement humanes.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.