dimecres, 28 de desembre de 2005
> El poble amazic demana autonomia
La seva ubicació geogràfica és molt dispersa, però els amazics són molt presents al Marroc, Algèria i Tunísia
TOMÀS CALLAU.
+ Un amazic s'enfronta a la policia, a Tizi Ouzou, durant els incidents del 2003. Foto: AP.
|
Igual que passa a Europa, l'Àfrica del nord, se'ns presenta com un tot homogeni amb estats que semblen uniformes, sota els conceptes d'àrab i islàmic. Com a Europa, sota aquest embolcall hi ha altres realitats culturals. Un cas proper és el del poble amazic. La mateixa denominació ja ha comportat un cert debat, i ha deixat clara la utilització del terme amazic, i no pas berber, perquè aquest darrer terme és aliè al grup ètnic al qual fem referència: berber és una variant de bàrbar, un concepte que els àrabs van utilitzar per fer referència als pobles camites de l'Àfrica nord-occidental. Per tant, diversos autors mantenen que amazic és el terme adequat, i vol dir «homes lliures». Durant molts anys els habitants d'aquests territoris no han tingut gaire consciència del seu nombre, emplaçament i història. Malgrat tot, diversos autors apunten que el nord d'Àfrica és el bressol del poble amazic des de fa més de 3.000 anys.
Hi ha uns 16 milions de persones considerades amazigues, però la seva ubicació geogràfica és molt dispersa: hi ha països i estats en què la seva presència és important, com ara el Marroc (al Rif, a l'Atles i prop del Sus ), Algèria (Cabília, Aurès, Mzab i Hoggar) i Tunísia (Djerba, Matmata i Kroumirie), mentre que hi ha altres països on la seva presència és reduïda, com ara Líbia (Nefusa i Tibesti), Mali (zona del nord-est) i Níger (zona del nord-oest), i hi ha països en què la seva presència és mínima i molt diluïda, com ara Mauritània (prop de Nouakchott), la República Àrab Sahrauí Democràtica (molt mínima), Egipte (al voltant de l'oasi de Siwa) i el Txad (algun espai de nòmades al nord), i és gairebé inexistent a Burkina Faso. Així doncs, quan es parla de poble amazic, generalment es parla de població distribuïda entre els tres primers estats esmentats. Hi ha autors que consideren que el criteri que s'ha d'utilitzar per definir els amazics no poden ser les fronteres actuals, sinó el criteri ètnic, perquè és més operatiu, i per tant el procés identitari d'aquest poble passa a ser un debat de present i de futur, a diferència del que mantenen alguns partits polítics, que remeten aquest debat al passat.
També el reconeixement dels pobles de l'altra riba de la Mediterrània és un debat important a Europa, perquè, des de principi dels anys 80, entre el 70% i el 80% dels immigrants que arribaven a Europa procedents del Marroc i Algèria eren d'origen amazic, i actualment hi ha immigrants amazics a França, Holanda, Bèlgica, Alemanya i l'Estat espanyol: prop de dos milions de persones. Per tant, el debat identitari dels mediterranis de l'altra riba és un debat que no es pot amagar més a Europa.
Una història interessant
Diversos historiadors apunten que el poble amazic té una història interessant, no només pel fet que els pobles almoràvits (de 1056 a 1147) i almohades (de 1121 a 1269) eren d'origen amazic, sinó perquè van tenir un paper molt important en la història recent, per aconseguir la descolonització d'estats importants del nord d'Àfrica com ara Algèria. França havia colonitzat Algèria el 1830, però no va ocupar totalment la Petita Cabília fins al 1853, i la Gran Cabília, fins al 1857. La relació amb els francesos no va ser gaire bona, perquè el 1871 el govern colonial va confiscar gairebé 500.000 hectàrees als amazics i les van donar als colons europeus que arribaven a la zona. A més a més, els francesos tampoc havien acceptat la formació de regions berbers autònomes el 1830. Actualment, els nacionalistes reivindiquen la terra nacional amaziga, que ells denominen Tamazgha.
Els ciutadans amazics més organitzats actualment són els que viuen a la Cabília algeriana, i hem tingut l'ocasió de parlar amb Ferhat Mehenni, que ha estat a Barcelona participant en a la Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat). És portaveu del Moviment per l'Autonomia de Cabília, i considera que és xocant que hagin de demostrar l'existència del poble amazic a qui els l'ha negada sempre, i que entrar per aquesta línia d'haver de demostrar la seva existència com a poble és un combat perdut, perquè des d'aquest moment representa que ja són culpables d'inexistència.
Després d'importants desfetes militars i polítiques, a Cabília es va prioritzar la lluita identitària, lingüística i cultural, per fer front a l'arabització, i amb aquest objectiu va treballar el Moviment Cultural Berber, ja a l'Algèria independent; però a partir del 2001 (repressió molt dura del govern algerià contra Cabília), moltes persones van trencar definitivament amb el Moviment Cultural Berber i van reivindicar una autonomia regional. En aquesta línia sorgeix el MAC de Mehenni, amb l'objectiu final de recuperar la sobirania del seu territori.
Un aspecte important ha estat la celebració del IV Congrés Mundial Amazic, entre el 5 i el 7 d'agost a Nador (Rif), dins el Marroc. Era la primera vegada que un congrés amazic es reunia en un territori nord-africà. En aquest congrés es va defensar el laïcisme, la reescriptura de la història -com a moltes altres nacions sense estat, els ha estat manipulada-, la creació d'una comissió de la dona, el suport als tuaregs de Mali i Níger (també amazics) i la resistència tant a l'espoliació de les terres comunals com a les privatitzacions de les terres de l'estat. Aquest procés contra les privatitzacions també ha estat molt present en altres nacions sense estat, com ara Còrsega, aquest mateix any. També ha estat important la seva posició contra la guerra a l'Iraq i la resistència a la mundialització, perquè nega la identitat cultural dels pobles. Ara ja creuen que és el moment de passar de les reivindicacions culturals a les polítiques i sindicals, i de treballar pel reconeixement internacional.
Drets dels pobles
Mehenni diu que es parla dels drets dels ciutadans i dels estats, però que poques vegades es parla en organismes internacionals dels drets dels pobles. «La mateixa ONU estableix el dret dels pobles a disposar d'ells mateixos, però s'atura a les fronteres dels estats», diu Mehenni, que hi afegeix que quan un estat oprimeix un poble dins el seu territori, per l'ONU no és un estat colonial, i aquest és l'error. Segons Mehenni, hi ha el perill que la construcció de la Unió del Magrib Àrab es faci contra el poble amazic del seu interior, i que continuï la segona colonització (primer, els europeus, i després, les polítiques arabistes subsegüents als processos d'independència). És per això que molts amazics demanen un país autònom, i un dels models que segueixen és el català. És un model que els serveix, però que no és el seu objectiu final: també demanen que l'autonomia inclogui tant la Cabília i l'Aurès algerians com el Rif i altres territoris marroquins.
El MAC explica als ciutadans que un poble o una nació sense estat no es realitza plenament si no és amb institucions pròpies, i un poble sense estat sempre serà un poble esclau. Aquestes reflexions van adquirint força en el pensament amazic, en un lloc i en un espai difícil, amb un Marroc debilitat econòmicament però militaritzat i amb el suport d'Occcident, que ha utilitzat moltes vegades els amazics per als seus objectius, i amb una Algèria objectiu de futurs interessos econòmics dels nord-americans i europeus. En aquest darrer país, els amazics s'han oposat obertament des del 1982 a la política governamental d'arabització, i en en un context en què estats com ara Mali i Níger han considerat el suport amazic als tuaregs com una ingerència en els afers interns d'aquests estats. En aquest marc, el poble amazic demana una nova carta universal dels drets dels pobles, i sotmetre-la a les instàncies internacionals. És la seva via per aconseguir un reconeixement internacional, però Mehenni també pensa que és l'única via per evitar conflictes, respectar la memòria col·lectiva i reconciliar els ciutadans amb la política.
|
)
