dimecres, 14 de desembre de 2005
> Punt i a part. Els partidaris del «no» s'organitzen
Desenes d'assiciacions reivindicatives actuen al marge de les agrupacions veïnals convencionals a Barcelona
MARIONA SÒRIA.
Barcelona
N'hi ha de tot tipus. N'hi ha contra una actuació urbanística concreta i n'hi ha en defensa d'un indret del barri, d'un edifici o d'un parc. De plataformes, a Barcelona, n'hi ha desenes. Neixen al marge de les organitzacions veïnals convencionals, que estan limitades a una frontera administrativa. Aquestes noves organitzacions mantenen una relació estranya amb l'Ajuntament de Barcelona, ja que en moltes ocasions el consistori no les reconeix com a interlocutores. Però, en canvi, la seva capacitat de mobilització és enorme. De vegades són l'última opció que queda a moltes lluites ciutadanes que no tenen el suport de part de la societat barcelonina. La ciutat ha estat espectadora de l'explosió d'aquesta nova manera de mobilitzar-se.
«Les plataformes neixen perquè les associacions veïnals segueixen un criteri massa local. I a vegades fan seguidisme de l'Ajuntament de Barcelona. És lògic: tenen moltes negociacions en marxa i els interessa mantenir certes relacions per aconseguir, almenys, guanyar en alguna.» Ho explica Pere Vallejo, el portaveu de la Plataforma AVE pel Litoral.
Els últims anys, Barcelona ha estat l'escenari d'una explosió de les plataformes, una nova forma de mobilització que sorgeix al marge de les associacions de veïns convencionals. No hi ha quasi cap gran actuació municipal a la qual no segueixi una plataforma contrària. Tot i així, als seus promotors no els agrada que els posin al sac del que els anglosaxons anomenen Not in my backyard ('No al meu pati'), els moviments de ciutadans que rebutgen la construcció d'equipaments necessaris -com les deixalleries i les presons- prop de casa seva.
Expliquen que, en moltes ocasions, les plataformes són l'únic mitjà que troben algunes reivindicacions molt específiques i puntuals que van més enllà de les actuacions veïnals. Prenen el nom de la mítica organització, formada per diverses entitats, que va sorgir durant la guerra de l'Iraq, la Plataforma contra la Guerra. Des de llavors, a Barcelona n'han nascut i n'han desaparegut desenes.
Els veïns afectats per les obres del TGV a Barcelona fa dos anys que es mobilitzen, però fa només uns mesos que ho van fer legal. «Vam inscriure'ns formalment, perquè l'Ajuntament ens tingués en compte, perquè no busqués excuses per no parlar amb nosaltres», explica Vallejo. Però no totes les plataformes són tan curoses amb les formes.
La majoria no consta en cap registre perquè, de fet, per constituir una plataforma no fa falta gaire més que les ganes i una causa comuna. Cap d'aquestes mobilitzacions veïnals consta a la llista d'associacions veïnals de l'Ajuntament de Barcelona. Moltes, això sí, tenen plana web, la millor manera d'expressar les seves intencions i de captar adeptes. És el cas de la plataforma ciutadana Fem Bé Barcelona, que va sorgir poc després de l'anunci de la implantació de l'àrea verda a la ciutat i que ara concentra tots els seus esforços a tombar aquesta iniciativa del consistori.
De plataformes, n'hi ha de tots colors i per a tots els gustos. A vegades no tenen el suport de les associacions veïnals i, de fet, sorgeixen com a reacció a la política que segueixen aquestes entitats, que mantenen una relació fluida amb l'administració. Les seves mobilitzacions s'han estès per tot el mapa barceloní i s'han revelat com a grans organitzadores de manifestacions multitudinàries. Només cal pensar en els contraris a la narcosala de la Vall d'Hebron. La seva relació amb el consistori és difícil, i en ocasions inexistent. L'Ajuntament de Barcelona -així com altres administracions- no les reconeix com a interlocutores.
|
