dissabte, 10 de desembre de 2005
> Les entitats andaluses i gallegues de Barcelona són les que reben més diners per difondre la cultura
L'Ajuntament justifica els ajuts perquè són col·lectius més nombrosos i estan més organitzats
MARIONA SÒRIA.
Barcelona
Les associacions culturals andaluses i gallegues són les que més diners reben de les subvencions a entitats que l'Ajuntament de Barcelona atorga per difondre la cultura catalana o d'altres regions de l'Estat, que el 2005 ha repartit 184.428 euros. La partida més alta se l'ha endut la Fecac, organitzadora de la Fira d'Abril, que ha rebut 25.543 euros per a les seves activitats anuals i per a la mateixa fira. En canvi, les entitats de cultura catalana, com els castellers, els falcons i els diables, tan sols sumen un 11,5% dels diners. El consistori assegura que les associacions andaluses i gallegues són més nombroses i estan més organitzades.
El 2005, Barcelona haurà repartit 184.428 euros en subvencions a entitats culturals. Aquests són els diners que el consistori atorga a través de la regidoria de Relacions Ciutadanes, que presideix la socialista Katy Carreras-Moisy. D'aquesta manera, l'Ajuntament de Barcelona potencia aquelles entitats culturals que promoguin «la cultura catalana o d'alguna altra regió de l'Estat» i la «promoció de Barcelona com a capital de Catalunya». Aquí s'hi encabeixen totes aquelles associacions culturals, especialment les cases regionals amb presència a Barcelona, que promouen la cultura tradicional de dins o fora de Catalunya. Aquest any, un 49,1% dels diners se'ls enduen entitats culturals andaluses (34,8%) i gallegues (14,3%). D'entre totes les associacions, la que rep més diners d'aquesta regidoria és la Federació d'Entitats de Cultura Andalusa de Catalunya (FECAC), l'organitzadora de la Fira d'Abril. A aquests diners, s'hi han de sumar altres subvencions que s'atorguen a altres entitats andaluses -que formen part de la FECAC- i que demanen els diners per participar en la Fira d'Abril. En canvi, les entitats de cultura catalana que consten a la llista de subvencionades sumen, totes juntes, un 11,5% dels diners que dóna el consistori. Entre aquestes hi ha entitats de castellers, els Falcons de Barcelona o les colles sardanistes de la ciutat.
El director general de Relacions Ciutadanes, Manuel Galindo, atribueix aquest decalatge al fet que les entitats andaluses són més nombroses a la ciutat. «I la FECAC -argumenta- congrega moltes entitats diferents.»
Precisament, les subvencions de la ciutat a la FECAC, i específicament a la celebració de la Fira d'Abril, han estat motiu de discussions internes al consistori. El grup d'ERC, encapçalat pel regidor Jordi Portabella, ha reclamat moltes vegades que es tanqui l'aixeta a la fira. Segons Galindo, fa anys que aquesta regidoria no incrementa la dotació per a subvencions, i això fa «que hàgim hagut de retallar-ne algunes», que no especifica. Assegura que les partides «no varien gaire d'un any a l'altre. Moltes entitats volen subvencions per a les mateixes activitats, si és que no celebren algun aniversari o alguna altra activitat extraordinària».
Per llei, aquestes subvencions tan sols poden cobrir la meitat del cost de l'activitat. A més, cada any, les associacions beneficiades han de justificar les seves despeses, «i si no ho fan, l'any següent no poden ser subvencionades», explica el tècnic de la regidoria.
El consistori reparteix els diners a les entitats des de diferents calaixos. N'hi ha per a cultura, benestar, dones i interculturalitat, entre altres coses. Però també n'hi ha que atorguen els districtes a aquelles entitats d'àmbit geogràfic més concret. Per coordinar-ho tot, a l'Ajuntament hi ha una comissió, formada per tècnics, que cada any revisa les sol·licituds i controla que no es repeteixin demandes per a una mateixa activitat.
|
