dissabte, 3 de desembre de 2005
> Marcel Pey tanca el parèntesi i torna a Tarragona amb la mostra «Fatal frames»
Exposa una sèrie de fotogrames d'un film que mai no s'ha realitzat
CARINA FILELLA.
Tarragona
Després de molts anys sense exposar a Tarragona, l'antic ajuntament mostra fins al 6 de gener l'exposició Fatal frames , del polifacètic artista Marcel Pey. El muntatge aplega els seus darrers treballs fotogràfics, una sèrie de fotogrames d'un film que mai no s'ha realitzat.
+ Marcel Pey ha creat aquesta exposició expressament per a aquest espai de l'antic ajuntament de Tarragona. Foto: J.F.
|
|
La paraula frame, que s'inclou en el títol del nou muntatge de Marcel Pey, al·ludeix originalment a una estructura de suport (supporting structure), i significa, en termes cinematogràfics, cartell, quadre o fotograma. I justament en aquesta nova exposició, Marcel Pey mostra els cartells, quadres o fotogrames d'uns films inexistents, possibles només en l'imaginari de l'artista o del receptor atent i implicat que vulgui esdevenir còmplice de la mostra.
Amb el muntatge Fatal frames, que es pot veure a l'antic ajuntament fins al 6 de gener, Pey trenca un parèntesi que l'havia allunyat de les sales d'art tarragonines.
L'obra d'aquest tarragoní, artista i poeta de difícil classificació, té tres components significatius: els films, els llibres d'artista, i els treballs plàstics sobre suport fotogràfic. Els films es desenvolupen bàsicament en la dècada dels 70; Pey realitza generalment llargmetratges en formats no comercials, de caràcter underground, amb un fort contingut narcisista i autodestructiu, influïts per l'estètica d'Andy Warhol, Philippe Garrel o Dwoskin. Destaquen, per exemple, Overkill i L'ull cibernètic, exhibits en mostres diverses com el Third International Avantgarde Film Festival de Londres (1979) i el Nuovi Aspetti del Cinema Sperimentale Europeo de Gènova (1980). Marcel Pey s'endinsa en el món dels llibres d'artista amb Blind Machine (1973), i continua amb obres com Red Movie (1976) o Tenebrae (1983) i finalitzen amb A speed of death (1995). Imatge i text poètic conformen la majoria d'aquestes edicions, la part textual de les quals es troba recollida fins a l'any 1992 en el llibre Vae Victis (Empúries, 1992) i el recent Falling down (Arrels, 1998). El seu últim llibre d'artista és Black Japan (Museu de Granollers, 1998). I, finalment, l'obra plàstica comença en la dècada dels 80. Es tracta de treballs sobre suport fotogràfic divers. Les peces de Marcel Pey, basades en la manipulació d'imatges pròpies o trobades i la fragmentació, comencen a exhibir-se l'any 1983 amb L'Âge d'Or, a la qual seguiran diverses exposicions individuals com Beat of Blood (1989), Art is Hell (1992), Murder Inc (1997) o Black Japan (1998). Obres d'aquestes exposicions i altres treballs s'han pogut veure en diferents certàmens artístics i fotogràfics nacionals i internacionals. Bona part de l'obra plàstica de Marcel Pey pertany actualment a la col·lecció de Rafael Tous.
|
)
)
