dimarts, 29 de novembre de 2005
> Segona part del Fòrum de les Cultures
la crònica
MANUEL CUYÀS.
S'organitza una cimera al recinte del Fòrum, i tot queda tan angelical, tan benintencionat, tan de satisfacció mútua com el festival de l'amor planetari que es va celebrar en aquell mateix indret l'estiu de l'any passat. O ho fa l'escenari o ho fa que el món, ara per ara, no disposa d'altres solucions que les bones paraules. De totes maneres, i per ara, millor parlar que esgarrapar-se.
La broma ha costat viatges, hotels, dinades i centenars d'ordinadors posats al servei dels periodistes vinguts de mig món. Els periodistes van tenir a la seva disposició a tothora entrepans i pastes. Tonyina, truita de patates, formatge amb tomàquet. Res de porc, res de begudes alcohòliques. Sobretot, que no s'ofenguin els súbdits dels països àrabs. De Coca-Cola, sí. La Coca-Cola no falla mai en les conferències dels països rics i els països pobres. Avantatges d'haver-se inventat després de Mahoma. També per no ofendre els països que celebren la festa setmanal en divendres o en dissabte, la cimera s'ha fet en la festa setmanal catòlica, o sigui en diumenge, i en dilluns. Tantes atencions i francesilles, però, i al final no vénen els àrabs ni els hebreus.
La Cimera Euromediterrània que havia de donar protagonisme als països africans de la riba sud i als països del Pròxim Orient ha estat, doncs, una cimera europea. En l'acte final d'ahir van pujar a l'estrada Tony Blair, Durão Barroso, José Luis Rodríguez Zapatero i Javier Solana. Tot corbates. Ni un mocador ni un turbant ni una gel·laba. Feia anys que no es veien en un lloc de Barcelona tan pocs musulmans.
A la mateixa hora que els quatre personatges parlaven i es felicitaven pels resultats obtinguts, en una sala del costat, el president de França, Jacques Chirac, contraprogramava oferint una roda de premsa particular. No va dir res que els seus companys no diguessin a l'altre cantó de la paret, però França i els seu president d'alguna manera s'han de distingir sempre. Queda dit que va ser una cimera europea: l'Europa on cada país va pel seu compte va quedar retratada.
Josep Antoni Duran Lleida corria per allí. Va fer d'observador acreditat de la cimera i en acabat escoltava des del fons de la sala i amb posat escèptic el balanç optimista dels seus actors. El líder d'Unió, que el dia abans ja havia aconseguit retratar-se amb la nova canceller alemanya, Angela Merkel, en rumia alguna, ambiciona alguna cosa.
|
