diumenge, 20 de novembre de 2005
> En Franco s'ho va copiar!
Regidor independent per ERC
tribuna
FRANCESC FERRER I GIRONÈS..
La idea que la situació de moltíssimes qüestions catalanes és culpa de Franco es basa en una tesi falsa. Franco no va inventar res i no va fer res més que copiar
+ Fa trenta anys que Franco és mort però el «franquisme sociològic» no.
|
Aquests dies fa 30 anys de la mort física del dictador i criminal de guerra el general Franco. En generalitzades tertúlies, comentaris de columna i altres estris de creació d'opinió pública s'ha dit i s'ha repetit que el «franquisme sociològic» encara era vigent. I a més a més ens diuen els assabentats que tot això que ara retorna, tot aquest embolic polític que ara emergeix de nou, tota aquesta maltempsada d'ideòlegs faesiros, tot això és degut al fet que els polítics que varen pactar la transició no la varen saber fer bé del tot. La culpa és de la transició. Com podeu suposar no hi estic pas del tot d'acord.
Aquesta excusa d'explicar-nos la situació de moltíssimes qüestions catalanes en funció que la culpa era de Franco, ja he demostrat en diversos treballs que era una tesi falsa. Oblidar-ho i carregar el mort a Franco és una burla a la nostra intel·ligència. Franco no va inventar res i no va fer res més que copiar. Quan hom diu que el «franquisme sociològic» encara reviu i és present, segons la meva manera de veure es refereix a: la monarquia com a forma d'estat, la magistratura, els privilegis de l'Església catòlica, el concepte de l'unitarisme centralista, la presència de l'exèrcit com a garant de la unidad, etc. Doncs bé, podríem remarcar que totes aquestes rampoines residuals del franquisme no són ni filles, ni producte, ni excrement de la imaginació política de Franco. Tot això fa molts i molts anys que dura.
Tota aquesta estructura és la crosta de l'Estat espanyol. És la misèria intel·lectual que hem de suportar des que ens varen treure les llibertats per la violència i ens varen conquerir per la força de les armes. Quan érem molt joves, la saviesa popular ens deia que els que manaven sempre eren els mateixos, i popularment parlaven de la Corona, els militars i els capellans. Aquella afirmació dita en una conversa sense presumpcions universitàries semblava una caricatura. I en canvi, ara sabem que té més sentit i és més veritat que les opinions i els criteris de molts professors universitaris d'avui que no veuen més enllà del nas. És inqüestionable que la nissaga borbònica en l'Estat espanyol és la que ens ha portat la misèria organitzativa de l'estructura juridicopolítica de l'Estat. Aquesta dinastia ens va destruir les nostres institucions i tradicionalment es va estintolar en un estament militar per l'aspecte repressiu i en l'estament eclesial pel control social de la moral pública. Aquesta monarquia no és pas franquista. La seva actitud envers els catalans, als quals precisament mai no ens ha demanat perdó per la seva malèvola actuació, és molt anterior al naixement del dictador. Tothom sap i explica que els jutges han d'obeir la «sobirania nacional» que en definitiva és la que fa les lleis. De la sobirania del poble n'ha sortit el poder judicial, el qual ha de fer complir les lleis que li dicten i proclamen des del poder legislatiu. Doncs bé, aquestes darreres setmanes tenim exemples d'anar en contra de l'Estatut d'Autonomia abans de ser elaborat pel poder legislatiu, ja que ha estat impugnat pel senyor president del Tribunal Suprem. La magistratura aplica la llei antiterrorista a un noi de Torà, però no l'ha aplicada mai als que varen tirar bombes a les llibreries a València, o al repetidor de TV3 a Mallorca. Però podem dir que són esfilagarses del franquisme sociològic? Jo estic segur que des que Felip V va destruir l'administració de justícia catalana, els va ordenar que apliquessin les lleis castellanes i els obligà a utilitzar el castellà a les causes judicials, la seva relació ha estat sempre igual. A la Península Ibèrica, l'Església ha estat una institució que sempre ha anat en contra dels governs i dels règims polítics que no li han satisfet les seves ànsies de poder. Cada vegada que un règim ha intentat separar l'església de l'estat, la llibertat de cultes, la laïcitat de l'ensenyament, i suprimir els donatius anuals de l'Estat, cada vegada aliant-se amb les forces retrògrades i cavernícoles, ha fet caure el sistema polític que no la volia complaure. La seva ajuda a Franco tenia molts antecedents en tot el vuit-cents. I per tant ara si poguessin, farien caure en Zapatero. La seva emissora que proclama quasi cada dia el seu odi contra Catalunya i els catalans no és pas un objectiu prioritari, la seva fita és que sabent la catalanofòbia existent a les masses de la Meseta intenten agafar adeptes contra l'Estatut de Catalunya, però per destruir Zapatero. Nosaltres en som una excusa.
I així podríem continuar i palesar que Franco quan engega una guerra per anar en contra de l'autonomia de Catalunya, no era pas el primer d'anar-hi (feia més de dos segles que hi lluitaven en contra), com tampoc no són els primers els del PP que hi treballen ara. El franquisme genuí i el «franquisme sociològic» no són res més que la materialització d'un pensament que jo diria que fa tres segles que dura i que els catalans hem de patir.
|
)
