divendres, 11 de novembre de 2005
> Punt i a part. Treballs videogràfics amb firma catalana
|
El termòmetre per mesurar què estan fent els creadors del país en el camp del videoart l'ha posat l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació en un projecte que, coincidint amb el fetival Loop, es presenta al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L'exposició Sessió contínua, que serà itinerant per la demarcació de Barcelona, recull una selecció de treballs videogràfics fets els darrers cinc anys per alguns dels artistes contemporanis més significatius, molts d'ells catalans o que treballen aquí. Són Martí Anson (Mataró, 1967), Carles Congost (Olot, 1979), Dora García (Valladolid, 1965), Cova Macías (Oviedo, 1976), Joan Morey (Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1972), Antonio Ortega (Sant Celoni, 1968), Mabel Palacín (Barcelona, 1965), Tere Recarens (Arbúcies, 1967) i Fernando Sánchez Castillo (Madrid, 1970). La comissària Montse Badia explica que aquesta mostra pretén difondre una pràctica artística que, tant per aquesta generació de joves artistes com pel gran públic, està molt infiltrada en la societat. Una societat que conviu «i conviurà més» amb la imatge en moviment. L'exposició, que es podrà visitar fins al dia 20, també planteja algunes reflexions sobre la presentació i la recepció dels treballs artístics fets en vídeo. Per exemple, estan adaptats els museus a aquesta realitat artística? O no és cert que sovint el temps de projecció sobrepassa l'horari de funcionament dels museus? Sessió contínua afronta aquesta qüestió de dues maneres. En primer lloc, dividint els treballs videoartístics en tres programes independents (de 50, 30 i 28 minuts). Segonament, indicant a la pantalla el temps que falta per acabar la projecció de cada treball. Tres àmbits de projecció, tres temàtiques. Una aplega treballs que exploren la capacitat comunicativa de la imatge en relació amb la construcció de la identitat. La segona gira entorn del paper essencial dels referents cinematogràfics en el pensament cultural col·lectiu. I la tercera se centra en les contradiccions i paradoxes que determinen les nostres relacions amb els altres.
|
)
