divendres, 11 de novembre de 2005
> Punt i a part. Loop converteix Barcelona en la gran pantalla internacional del videoart
Les 52 galeries convidades a la fira, que es va obrir ahir, projecten vídeos d'arreu a les habitacions del Barceló Hotel Sants
MARIA PALAU.
Barcelona
La tercera fira d'art Loop, dedicada exclusivament a la creació en format de vídeo, va obrir ahir les portes a les habitacions de la primera planta del Barceló Hotel Sants. En aquest original espai, Loop projecta fins diumenge l'obra d'alguns dels millors videoartistes del món. La fira, que promou l'Associació Art Barcelona, ha convidat enguany 52 galeries d'arreu que presenten un centenar de treballs videoartístics, alguns dels quals primícies internacionals. Paral·lelament a la fira, adreçada fonamentalment als professionals del sector, se celebra un festival popular que proposa projeccions ininterrompudes de vídeos a museus, botigues i locals d'oci de tot Barcelona. La ciutat s'ha transformat en la gran pantalla del videoart mundial.
+ L'habitació on es projecta el treball In & out, d'Antoni Miralda. Foto: ANDREU PUIG
|
«No m'hauria imaginat mai que aquesta fira fos tan seriosa. Estic impressionat.» El galerista parisenc Kamel Mennour es mostrava així d'entusiasta ahir, primer dia de la fira Loop. A l'habitació que ocupa presenta un treball molt transgressor del videoartista Adel Abdessemed. En només 30 segons, el film mostra un grup de parelles fent l'amor davant un públic que observa l'atreviment amb fredor però que finalment aplaudeix. «No són actors porno, són estudiants que l'artista va aparellar aleatòriament», adverteix el galerista. Abdessemed va gravar aquesta performance a la Biennal de Venècia del 2003. En realitat, l'acció va durar 30 minuts, «però en el vídeo no li interessava exhibir l'orgasme», precisa Mennour. La peça es diu Real time.
El cos i la seva relació amb els altres i amb el món és una temàtica molt present en aquesta tercera edició de Loop. L'obra d'Aya Ben Ron, representat per la galeria israeliana Chelouche, parla d'un cos menys lliure que el que proclama Abdessemed. Parla del cos malalt sotmès a les normes de la medicina. A Still under treatment apareixen set pacients que es van quedant adormits per l'efecte de l'anestèsia.
Antoni Miralda, un dels artistes catalans més internacionals, reflexiona sobre el cos, la salut i l'alimentació des de fa molts anys. A Loop, de la mà de la galeria Moisés Pérez de Albéniz, de Pamplona, projecta l'espectacular treball In & out, un àcid retrat de l'excés de menjar en les societats capitalistes. Cos i deixalles -un altre excés contemporani- és la conjunció que aporta la també catalana Blanca Casas Brullet. L'obra Prendas, que presenta la galeria Senda, és un altre avís, en aquest cas en clau còmica, dels perills del consumisme. En el vídeo, la roba que llencem es rebel·la i ens persegueix, resistint-se a abandonar-nos.
El cos absent és el leitmotiv de la pel·lícula de Martin Sastre The Rose Conspiracy, presentat per la galeria Aborigena Corp, de Milà. Sastre, més que còmic, irònic, assegura que Lady Di continua viva en un lloc secret de Montevideo. La intriga i l'element sorpresa és un altre aliat destacat dels treballs videogràfics que s'exhibeixen enguany. La galeria Mk, de Rotterdam, projecta una cinta de Cindy Jansen, Alice, en la qual ofereix una adaptació actualitzada i desesperant del conte d'Alícia al país de les meravelles. El treball arrenca amb una Alice que segueix un paquet misteriós. I acaba absolutament embogida.
L'artista Alfred Porres Pla també reflecteix, en el seu treball Puzzle, el descontrol, l'evasió i la manca de commoció que emana de la societat actual. Literalment ha gravat 42 minuts de construcció d'un puzle. Però no un puzle de paratges idíl·lics, sinó d'imatges de la catàstrofe del tsunami. La galeria que representa aquest artista, Cànem, de Castelló, és fidel des del primer any a Loop. «M'interessa molt aquesta fira tan especialitzada perquè els visitants saben on vénen», indica la seva directora, Pilar Dolz.
Un argument similar és el que esgrimeix Francisco Romero, de la galeria Pilar Parra, de Madrid. «Aquesta fira funciona molt bé, l'organització és impecable, i es ven», subratlla. En les dues edicions anteriors va vendre força obra, sobretot a institucions públiques, però també -el primer any- a alguns col·leccionistes privats. Aquest any proposen el videoartista Tim White-Sobieski.
D'entre les 52 galeries que Loop ha convidat -hi ha un comitè d'experts que les selecciona-, més de la meitat són estrangeres. En concret, un 64%. N'hi ha algunes de reconegut prestigi mundial, com la galeria Mizuma, de Tòquio, que presenta la primícia de Tomoko Konoide Mimio; la galeria Roebling Hall, de Nova York, que estrena The kiss, d'Eva Sussman; la galeria Tanit, de Munich, que ha vingut amb l'obra de Jeremy Blake, Century 21; i la galeria Filomena Soares, de Lisboa, que mostra la peça inèdita Far de Donna de Vasco Araújo.
|
)
