dimarts, 8 de novembre de 2005
> Zapatero afirma que el nou finançament ha de ser consensuat per totes les comunitats
Maragall es mostra disposat a acordar la proposta i ofereix el suport de Catalunya en el pas a «l'Espanya plural»
NÚRIA RIBAS.
Madrid
Una altra cita dels màxims responsables autonòmics i estatals després del debat sobre l'Estatut de Catalunya el dia 2 de novembre passat. Aquest cop el marc era el Senat i el fòrum, el debat de l'estat de les autonomies que s'allarga encara avui i demà. La primera jornada, la d'ahir, però, va servir al president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, per fixar el marc en què s'haurà de resoldre el nou finançament autonòmic. Serà en el Consell de Política Fiscal i Financera a partir d'un grup de treball que es crearà el mes de gener vinent. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va acceptar les regles del joc marcades per Rodríguez Zapatero i es va mostrar disposat a acordar la proposta catalana.
+ Zapatero i els presidents presents en el debat en la foto de família al Senat. Foto: BALLESTEROS / EFE.
|
En el discurs, Rodríguez Zapatero no va negar que les reformes estatutàries puguin dir la seva sobre el finançament autonòmic, com també va afirmar que «és necessari que les comunitats autònomes augmentin les seves facultats, normatives i de gestió, sobre els impostos pagats pels seus ciutadans». Però Zapatero no vol que aquest increment es decideixi bilateralment entre l'Estat i cadascuna d'elles, sinó de manera multilateral, entre totes. És a dir, la fórmula de finançament que proposa l'Estatut es podria discutir, però no com a part del text sinó en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera, l'òrgan multilateral en què estan representades totes les autonomies i l'executiu estatal. Zapatero va ser molt clar: «Els estatuts d'autonomia poden intervenir en aquest àmbit, però la configuració del sistema es realitza en una llei estatal i després d'arribar a un consens amb les comunitats en el si del consell.» En aquest sentit, Zapatero va anunciar que el pròxim mes de gener es crearia en el marc del consell un grup de treball que «començarà a concretar els principis que per al govern són fonamentals respecte al finançament». Aquests principis, repetits en diverses ocasions pel president del govern, són assegurar la solidaritat entre tots els territoris, la cohesió i que «totes les comunitats estiguin en condicions de donar uns nivells mínims de benestar, amb independència de la seva capacitat fiscal. I aquest és un límit absolut». La contundència de Zapatero en aquest aspecte volia reforçar dos camps. D'una banda, com a avís tranquil·litzador per a tots aquells presidents autonòmics socialistes presents i que els últims mesos s'han mostrat obertament contraris al model de finançament proposat per l'Estatut. I, de l'altra, com a intent neutralitzador pel discurs tremendista del PP en una jornada, la d'ahir, en què es va saber que el PSOE només supera en mig punt els populars en les últimes enquestes d'opinió. Abans del debat sobre l'Estatut, la diferència era de gairebé dos punts. Potser per això, Zapatero també va aprofitar el seu discurs de més d'una hora per demanar a tots els presidents que «assumeixin amb claredat, però també amb voluntat de consens, la defensa de les seves posicions respecte al sistema de finançament». Pasqual Maragall, el següent a intervenir després de Zapatero degut a l'absència voluntària de Juan José Ibarretxe, recollia el guant llançat pel líder socialista. El president de la Generalitat responia a Rodríguez Zapatero: «L'Espanya plural està més a prop que mai i Catalunya, avui, li ho vol agrair explícitament. Vostè ha estat conseqüent i Catalunya també ho serà. Estic disposat a assumir la part de responsabilitat que em pertoca per explicar, des del diàleg i el consens, la proposta que fem des de Catalunya.»
|
)
