dimarts, 8 de novembre de 2005
> Punt i a part. Un «monstre» tan poderós com delicat
La tuneladora que excava el que serà el recorregut de la futura L9 és un imponent giny subterrani que el tècnic de Política Territorial Jordi Jubany, al capdavant del projecte, compara amb un vaixell. La màquina, construïda a Alemanya per la casa Herrenknecht, fa 97 metres de llargada i 12 de diàmetre. En total, 2.038 tones de pes que avancen a un ritme de 10 metres diaris de mitjana.
La màquina funciona exercint pressió al terreny mitjançant uns enormes gats hidràulics mentre el capçal gira foradant el subsòl -una volta per minut, tot i que podria arribar a tres.- Jubany explica que la màquina pot avançar 20 metres al dia, però que l'acurat i constant manteniment que necessita fa que estigui tant de temps funcionant com aturada. Un manteniment que requereix fins i tot la intervenció de bussos en trams on hi ha aigua. La idea és que avanci «uns 300 metres al mes», tot i que, a la pràctica, l'obra ha avançat molt més lentament. Entre altres motius, per l'avaria que va mantenir nou mesos aturada aquesta joguina de 24 milions d'euros: l'agost del 2004, tot just després de travessar el Besòs, la màquina va topar amb un tram de pedres granítiques molt dures que van fer malbé els ganivets del capçal, perquè la tuneladora -a diferència de la utilitzada a Santa Coloma- no està pensada per a terrenys rocallosos. Per reparar-la, els operaris van haver de foradar un pou des de la superfície, ja que la màquina només pot avançar, no pot fer marxa enrere. Tot perquè les gegantines dimensions no permeten gaires flexibilitats. Jubany, però, recorda que no sempre ha estat així: «En la primera tuneladora que vaig veure, calia entrar-hi de quatre grapes.» La de la L9 era, amb els seus 12 metres, la de major diàmetre del món. Fins ahir, com qui diu: a Madrid n'han encarregat una de 15 metres per al túnel de l'M-30.
|
