diumenge, 6 de novembre de 2005
> La «via valenciana» fa camí soterrada pel protagonisme de l'Estatut de Catalunya
E. ORTS.
València
La reforma de l'Estatut valencià, la primera a ser presa en consideració pel Congrés dels Diputats en aquesta legislatura, ha quedat eclipsada per la reforma catalana, que ha centrat l'atenció mediàtica i política a tot l'Estat. L'ombra de l'Estatut del Principat és tan allargada que ha obligat els responsables del text valencià a alentir el ritme de la seua tramitació, un procés que dimarts superarà una nova etapa amb la cloenda del termini per a la presentació d'esmenes en la comissió constitucional de la cambra baixa.
A diferència dels comissionats del Parlament, que no semblen entusiasmats quan es parla de retocs en el text original, els representants de les Corts Valencianes han manifestat reiteradament la disposició a admetre canvis en l'articulat que va aprovar-se al Parlament valencià. «En cap cas mantindrem actituds immobilistes», va assenyalar el vicepresident del Consell, Víctor Campos, divendres.
Sembla que el consens que el PP i el PSPV-PSOE van exhibir a les Corts tindrà la seua correspondència al Congrés, on previsiblement les dues formacions pactaran totes les esmenes amb possibilitats de prosperar.
Socialistes i populars volen matisar uns quants articles, essencialment els més discutits per les direccions estatals de les dues formacions, com ara la clàusula Camps, una disposició addicional que preveu l'assumpció de les competències que siguen concedides a altres comunitats i que no figuren en el nou Estatut.
Un altre aspecte que podria ser objecte d'algun «ajustament» és la referència als drets històrics, que empara la Constitució en la seua disposició addicional primera.
S'esperen igualment canvis en la redacció del capítol V, relacionat amb l'administració de justícia, sobretot després de la difusió d'un informe intern del Ministeri de Justícia que detecta tres «deficiències constitucionals» en aquest apartat.
D'una banda, el departament que encapçala Juan Fernando López Aguilar considera que la reforma concedirà en exclusiva a la Generalitat la competència de crear jutjats i seccions. En segon lloc, el Ministeri qüestiona que siga una llei de les Corts Valencianes el que determine l'estructura i composició del Consell de Justícia del País Valencià. Per acabar, el departament opina que l'Estatut atorga al Tribunal Superior de Justícia capacitat de fixar doctrina en dret estatal.
Els socialistes valencians van relativitzar l'exposició del Ministeri de Justícia. Pel portaveu adjunt del PSPV-PSOE a les Corts Valencianes, Antoni Such, el capítol V és «plenament constitucional». «No entenem alguna de les qüestions plantejades. Cal aclarir de què estem parlant. Potser hi ha una distorsió documental que ens fa parlar de coses diferents», va argumentar el parlamentari valencià.
El pacte entre el PP i el PSOE no solament afecta el contingut de les seues pròpies esmenes, sinó també el rebuig de les presentades per la resta de grups parlamentaris. Així, els dos partits es mantindran ferms i no modificaran el llistó electoral del 5 per cent per accedir al Parlament, a pesar de les insistents peticions del grup IV-ICV i d'ERC.
La decisió s'ha produït després que els socialistes manifestaren la conveniència de rebaixar la barrera fins al 3 per cent, una possibilitat a què el PP es va oposar frontalment.
|
