diumenge, 6 de novembre de 2005
> 150 anys de debat
Els diputats que van intervenir dimecres al Congrés van buscar arguments en citacions dels seus predecessors en els debats estatutaris del 1932 i 1979. Duran es va emportar el rècord de referències. Zapatero i Rubalcaba van buscar les més feridores per als crítics
TIAN RIBA.
Barcelona
Els oradors de dimecres en el debat de presa en consideració de l'Estatut al Congrés van recórrer com és habitual a citacions d'altres oradors que els han precedit en l'art de la política o de la generació d'opinions i idees. És de suposar que per l'elevat nivell dels discursos, les pròximes generacions de polítics recorreran a fragments de les intervencions del debat històric del dia 2. Fins i tot pot passar que citin algun dels oradors citant algun predecessor. Tota una acumulació de citacions. Hi va haver un dia en què un debat polític es va fer sense citar cap frase aliena?
Com que el debat de dimecres fa en realitat 150 anys que dura, hi havia molta hemeroteca per recordar. Potser la citació més recordada serà la de Josep-Lluís Carod-Rovira i el «ladran, luego cabalgamos», que va atribuir a El Quixot, encara que sembla que Cervantes no ho va escriure mai, però qui va batre el rècord de citacions va ser Josep Antoni Duran i Lleida: diàleg entre Umberto Eco i el cardenal Montini; Cambó; Azaña; Joan Pau II; Jesús; Juan Ramón Jiménez; Samin Naïr; Miquel Roca recordant Amadeu Hurtado; Serra i Moret; Carrasco i Formiguera; Machado; Suárez; Fraga; Ortega y Gasset, i Jordi Pujol, entre d'altres. Tots citats per carregar-se de raons o per carregar-se la COPE en el cas de l'anterior Papa. En canvi, Mas no va citar ningú.
Carod també va recórrer a citacions, no tant de polítics sinó per donar-los contingut polític. De fet, va començar la seva intervenció recordant José Martínez Ruiz, Azorín, que fa un segle escrivia a l'Abc que a Espanya hi ha un Estat i diverses nacions. A més, el president d'ERC va acabar citant el Raimon (Raymond, segons el diari de sessions) de «jo vinc d'un silenci», i en en el torn de rèplica va recórrer al Bertolt Brecht de «primer van venir a buscar els comunistes i no vaig dir res perquè jo no era comunista».
El fragment del discurs de De Madre, en què va parlar de l'Espanya franquista que la va fer fora de la seva Huelva natal i en el qual va fer paral·lelismes entre la cultura andalusa i la catalana, entrarà a formar part de l'antologia dels discursos i segur que algú l'usarà en el futur. De Madre va parlar de Serrat, Macià, Azaña, Ortega, Solé Tura i Miquel Roca; i va citar Luis Cernuda i Martí i Pol. I en la rèplica va encrespar el PP quan va dir que hi havia hagut inquisició el segle XIX. Un error? No. Miquel Iceta es va encarregar d'explicar que Ferran VII va restablir els tribunals en qüestió.
També José Luis Rodríguez Zapatero va fer feina d'hemeroteca. Ho va fer per retratar Alfonso Guerra, que el 1979, en la comissió constitucional que aprovava l'Estatut de Sau parlava d'«Espanya com a nació de nacions». També va citar el Senillosa de Coalició Democràtica que recordava a Blas Piñar que «persones tan poc sospitoses com ara Calderón de la Barca i Cervantes empleen el terme nació catalana». Alfredo Pérez Rubalcaba també va recórrer a aquells anys, quan un tal Aznar qualificava de «xarlotada» el títol VIII de la Constitució, el de les autonomies.
|
