| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


divendres, 4 de novembre de 2005
>

El tripartit i CiU admeten que el finançament és el gran escull de la negociació amb el PSOE

Mas diu que la definició d'«identitat nacional» és «un pas enrere» respecte a «nacionalitat» i ERC no pensa transigir amb «nació»

T. RIBA / N. RIBAS / A. SERRANO. Barcelona/Madrid
Els quatre partits catalans que van aprovar la proposta de reforma de l'Estatut al Parlament van coincidir a admetre ahir que del discurs del president espanyol José Luis Rodríguez Zapatero en el debat de presa en consideració del text al Congrés, se'n desprèn que el finançament serà el gran escull de la negociació amb el PSOE. Igual que en el debat de dimecres, els representants dels diferents partits ho van expressar amb els seus matisos. Malgrat això, els partits catalans no cediran tampoc fàcilment en la definició de Catalunya com a nació, especialment ERC. La proposta d'«identitat nacional» de Zapatero va ser desqualificada ahir tant pels republicans com per CiU i ICV.

Zapatero va dir dimecres que «l'Estat ha de tenir impostos propis, particularment aquells que afecten la unitat de mercat, amb capacitat normativa i un sistema propi de recaptació». El president d'ICV i conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, va rebatre la primera part de la posició del president espanyol. Certament, malgrat que el títol d'hisenda de la proposta d'Estatut preveu que la Generalitat recapti tots els impostos que es paguen a Catalunya i disposi del 100% del seu rendiment, en reserva la titularitat a l'Estat, que els cediria. Aquest aspecte també el va recordar el líder de CiU, Artur Mas. Un altra cosa és l'afirmació de Zapatero que l'Estat ha de mantenir un «sistema propi» per recaptar-los, ja que l'Estatut preveu que la Generalitat els recapti tots a través d'una agència tributària pròpia amb mecanismes de «col·laboració» amb l'Estat. Les altres línies vermelles marcades per Zapatero són: mantenir un tronc comú en el sistema fiscal espanyol i que les autonomies puguin oferir un nivell similar de serveis, amb independència de la seva capacitat fiscal. La part de la proposta que més porta l'empremta del conseller d'Economia, Antoni Castells -la dels mecanismes d'anivellament-, parla de serveis similars sempre que les autonomies «duguin a terme un esforç fiscal també similar». Les reaccions al discurs del president del govern i secretari general del PSOE van portar CiU a advertir del perill de superar el llindar de rebaixes que pugui ascceptar la federació nacionalista. En una roda de premsa al Congrés, Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida van reconèixer que si consideren que durant la negociació és «desnaturalitza» el finançament sortit de Catalunya -que ja va ser el gran escull al Parlament-, l'Estatut no tindrà el suport de CiU i «fracassarà». Duran va urgir el PSOE a concretar les seves esmenes. Ahir el ministre d'Economia, Pedro Solbes, no va aprofundir més enllà d'insistir en un sistema de finançament «global» -com estableix l'article 157.3 de la Constitució- i que cal veure quins són els «marges possibles» per millorar el finançament català. Va defensar els espais fiscals diferenciats, però recordant que l'Estat també existeix i que prefereix parlar de «cessió normativa i recaptadora» perquè «la participació dels ingressos de l'Estat no sempre és un concepte de cessió». El republicà Joan Puigcercós va admetre que la «línia vermella» del finançament és l'Estatut i no el terme nació, i va avisar que un «regateig» suposaria un «desgast» per a tothom. Considera que el marc de la LOFCA marcat pel portaveu socialista Alfredo Pérez Rubalcaba pot ser «flexible», com ho demostra el cas de les Canàries. Per la seva banda, el primer secretari del PSC i ministre d'Indústria, José Montilla, va considerar que hi ha «suficients punts en comú». Montilla, que es troba al mig del foc creuat, va destacar la voluntat d'«aproximació» de les parts a partir «del reconeixement» de Zapatero de «la necessitat de millorar el finançament de Catalunya i del conjunt de les comunitats autònomes», però va admetre que serà l'escull «més difícil i complex». El govern ja ha expressat en boca del conseller primer, Josep Bargalló, que dóna prioritat al finançament «per damunt del reconeixement d'identitats, perquè les identitats les tenim i no fa falta que ens les reconeguin». En canvi, Mas va considerar que la definició d'«identitat nacional» proposada per Zapatero seria «un pas enrere». L'Estatut de Sau defineix Catalunya com a «nacionalitat», que Mas troba preferible. Com el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, troba evident que les nacions tinguin identitat nacional. ERC no pensa transigir en aquest punt. Saura creu que a partir de la proposta de Zapatero sembla fàcil arribar a la definició de nació. Montilla va dir que ja es farà encaixar.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>ERC transmet al PSOE que vol una negociació a quatre

>La premsa propera al PP entronitza Rajoy i parla de «cop d'estat incruent»

>El govern entén que ara la negociació de l'Estatut serà només política i no jurídica

>La cúpula del PP es reuneix a Barcelona per començar la campanya de marcatge a l'Estatut

>Malentesos, desinformació i boicot

>Elogis enverinats de matinada

>On són les balances fiscals?

>El pas de l'Estatut pel Congrés injecta una dosi d'optimisme a la societat civil

>pensem.» Montserrat Nebrera (profess

>Zapatero: l'hora de la veritat

>Molta sanció però cap solució

>El tripartit i CiU admeten que el finançament serà l'escull de l'Estatut

>El tripartit i CiU situen el finançament com el gran escull en la negociació de l'Estatut

>El tripartit i CiU situen el finançament com el gran escull en la negociació de l'Estatut

>El tripartit i CiU situen el finançament com el gran escull en la negociació de l'Estatut

>El tripartit i CiU situen el finançament com el gran escull en la negociació de l'Estatut

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.