dimarts, 1 de novembre de 2005
> La batalla de les xifres: de 2.614 a 4.000
El desplegament a Barcelona es fa onze anys després de l'inici d'una prova pilot a Osona, on els Mossos van començar a treballar en un local provisional. La precarietat inicial s'ha superat, però l'arribada a la capital també està marcada per les obres inacabades i per la limitació de recursos humans provocada, principalment, per la impossibilitat material de graduar més de 1.200 o 1.300 mossos cada any. Els 2.614 agents destinats a Barcelona són insuficients, segons admeten alguns agents en privat i critiquen, a bombo i platerets, els sindicats del cos i l'oposició política.
La xifra crítica és 4.000: tant CiU com el PP creuen que aquesta seria la dotació necessària a la ciutat, per arribar a la ràtio de 4 o 4,5 policies per cada mil habitants: comptant-hi els 2.521 membres de la Guàrdia Urbana i tenint en compte que hi ha 1.578.546 persones empadronades. El grup parlamentari de CiU va presentar, en el debat de política general, una proposta de resolució que demanava que s'arribi als 4.000 mossos a la ciutat en quatre anys. Pel que fa al grup de CiU a l'Ajuntament, la proposta de Xavier Trias -que repetirà com a alcaldable- és que la Guàrdia Urbana creixi fins a 3.200 agents: així hi hauria a Barcelona 7.200 policies, sense comptar-hi els 1.600 de la Policía Nacional destinats a altres tasques.
Paral·lelament, els sindicats del cos han advertit també que els efectius són insuficients i que tenen un preu molt alt, ja que «s'estan retirant agents de la resta del territori per dur-los a Barcelona». «Sempre fan el mateix, concentren els esforços en el lloc nou i obliden la resta. El desplegament es fa massa ràpid», es queixa David José, secretari d'organització de l'SPC, el sindicat majoritari.
|
