dilluns, 31 d'octubre de 2005
> Pintura tenebrista, vida tenebrosa
No es pot dissociar la pintura tenebrista de Michelangelo Merisi, Caravaggio (Milà o Caravaggio, 1571-Porto Ercole, 1610) de la seva vida, plagada de capítols tenebrosos. A Roma, on ja era un pintor famós, va començar a tenir greus problemes amb la justícia pel seu temperament violent. El 1601 va ferir amb la seva espasa un antic sergent del castell de Sant'Angelo, però l'ambaixador de França el va treure de la presó. Un any després, el seu biògraf, Giovanni Baglione, el va demandar per libel. Caravaggio havia repartit per tot Roma uns poemes satírics que el ridiculitzaven. En el judici, Baglione el va acusar de freqüentar bardassi (xaperos). Un altre escàndol sonat va ser l'intent d'homicidi, a cops de destral, del notari Mariano Pasqualone, qui l'havia acusat de conviure amb una prostituta que havia fet servir de model per pintar la Verge Maria.
Els protectors de Caravaggio no van poder fer res quan va apunyalar i matar el cap d'una banda de carrer. El pintor va ser condemnat a mort, per decapitació, i va fugir de Roma. Al final de la seva vida, el seu caràcter agitat es va accentuar. A Nàpols va rebre una brutal pallissa que el va deixar desfigurat. Va voler tornar a Roma, però va morir, sol, a la platja de Porto Ercole, de pulmonia o dissenteria.
|
