divendres, 28 d'octubre de 2005
> Una vident va guiar per telèfon bombers i familiars per trobar el boletaire perdut a Llers
Assegura que va «veure» com l'home s'accidentava i queia al riu Rissec, on el van localitzar
M. ÀNGELS PAGÈS.
Vilanant
Una vident mediàtica, la barcelonina Rosa Collelldevall, va guiar, per telèfon i des de Barcelona, els bombers i familiars al lloc on era el cadàver del boletaire perdut des de feia dies a Llers. Quan els ànims ja havien decaigut i els familiars ja no sabien on buscar, un amic els va posar en contacte amb la vident i aquesta, en qüestió de moments, va veure com Josep Torres Navarro s'accidentava. El va veure mort a la vora d'un riu sec i va donar com a referències una masia, una alzina i una bassa, i amb aquestes dades, es va reiniciar la recerca, i el van trobar a Vilanant, en un lloc com el descrit per la vident. Els bombers ho atribueixen a les «casualitats.»
Joan Torres encara ara no se'n sap avenir de com van arribar a trobar el seu pare. «Jo no havia cregut mai en vidents, ni bruixes ni res per l'estil i, ves per on, ara no puc dir el mateix», comenta. Josep Torres Navarro va desaparèixer el dimarts 11 d'octubre mentre buscava bolets a Llers. Des de llavors i malgrat la pluja que va caure aquells dies molta gent va participar en la recerca. Bombers, mossos, caçadors, boletaires, veïns, amics, familiars... fins a dues-centes persones van buscar Torres en un radi de força quilòmetres que el fill ara no sap precisar. La recerca va continuar dimecres, dijous, divendres i dissabte al matí, sense cap novetat. Va ser dissabte al migdia quan Joan Torres va rebre una trucada crucial. Era un company seu, pescador com ell, que li feia una proposta que li va sonar increïble per la incompatibilitat amb les seves creences: demanar ajut a una vident. «No me n'havia fiat mai, d'aquesta gent, però en Manolo [el company] em va dir meravelles de la vident, i vam decidir provar-ho. No hi teníem res a perdre», explica. Va ser llavors que li va trucar. Rosa Collelldevall, segons relata, estava dinant a casa d'uns amics, a Barcelona. Per això, no va rebre la fotografia del boletaire, que li van enviar per fax. En va tenir prou amb el nom per concentrar-se. «Vaig fer un canvi de cos i ens vam accidentar, i vaig patir els mals de les caigudes», explica. La vident relata que va veure com l'home caminava per una baixada pronunciada i queia, en un riu sec, ple de roques i pedres i verdet. Com a dades orientatives, va descriure per telèfon el paisatge, amb detalls a l'estil que allà hi havia una casa que tenia una xemeneia que treia fum, una alzina molt gran i una bassa. El fill del boletaire diu que es va situar perquè havien estat a la zona tot i que no havien arribat al riu per la dificultat d'accés. Aleshores, els familiars es van tornar a mobilitzar i van demanar als bombers que els acompanyessin. «El bomber va posar una cara com la que vaig posar jo quan m'ho va proposar en Manolo, però va acabar acompanyant-nos», diu. Proveïts de vehicles tot terreny i amb el mòbil a la mà per seguir les indicacions de la vident, van reiniciar la recerca. La comunicació telefònica amb la vident es va tallar perquè no hi havia cobertura, però al final, després d'una hora de recerca, van trobar el cadàver. Els responsables dels bombers asseguraven ahir que van reiniciar la recerca centrada en els rius per insistència dels familiars i que si finalment es va trobar en un lloc d'iguals característiques a les que havia indicat la vident és únicament fruit de la «casualitat». «Les dades facilitades per la vident eren molt genèriques i s'identificaven altres paisatges pels quals també van passar», deien, tot afegint-hi que el sistema de recerca dels bombers es basa en el GPS i la cartografia.
|
