dimarts, 25 d'octubre de 2005
> Punt i a part. Tombes sense cadàver
La ruta s'acaba al cementiri de Montjuïc. Allà, molt a prop de la Via Sant Carles número 200, es visiten els cenotafis dels revolucionaris anarcosindicalistes Buenaventura Durruti (1896-1936), Ascaso (1901-1936) i el fundador de l'escola moderna, contraposada a l'ensenyament catòlic, Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909). Els cenotafis són tombes buides. «El cos de Durruti se sospita que després de la victòria dels nacionals va ser profanat. En el cas d'Ascaso, es va llançar a la fossa comuna, i en el de Ferrer i Guàrdia no ho sabem», afirma el guia. Tres banderes anarcosindicalistes, la tapa neta i flors recents demostren que són espais molt visitats. Entre la documentació entregada en la ruta hi ha un interessant article d'Abel Paz, biògraf de Durruti, en què explica que hi ha més de 2.000 casos més de cossos que ningú sap on han anat a parar. En la mateixa zona el visitant podrà veure les tombes de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, Anselmo Lorenzo i altres.
Després es visita Els Immolats, on s'homenatja els morts durant el franquisme. «Quan vénen els néts dels maquis a demanar-nos per què els noms dels avis no estan esculpits a les columnes, els hem de dir que aquí només hi ha els que van seguir un procés judicial», diu la guia, per a qui la zona ha millorat molt. «Fa poc la gespa de la fossa comuna estava molt malmesa.»
|
