dimecres, 19 d'octubre de 2005
> Maragall recomana llegir Pujol
En el debat de política general de l'any 1987, el llavors president es mostrava contrari a reformar l'Estatut però no ho defugia, «segons com vagin les coses». El seu successor recomana llegir aquell discurs, que connecta amb el seu d'ahir
MANUEL CUYÀS.
+ Jordi Pujol durant el debat de política general del 3 d'octubre de 1987. Foto: EL PUNT
|
El president Pasqual Maragall ha citat elogiosament el seu antecessor en el càrrec, Jordi Pujol, dues vegades en els darrers dies. Ho va fer en els homenatges a Lluís Companys dissabte passat, quan va parlar del «fecund i llarg període» seu i ho va fer ahir en el debat de política general. En les dues ocasions, Maragall va invitar a llegir la intervenció de Pujol en el debat de política general de l'any 1987. «Crec que s'hi reflecteix un judici sever i lúcid sobre l'evolució de la nostra autonomia», va dir dissabte.
El discurs de Pujol d'aquell dia és llarg i parla de moltes coses de l'actualitat d'aquell moment, amb el PSOE governant Espanya. Quin punt interessa especialment a Maragall? Sens dubte quan Pujol parla de la revisió de l'Estatut. No n'és pas partidari, però de les seves paraules sabem que en aquell moment hi havia tres partits que la defensaven. Diu: «Hi ha una cosa clara i ara més clara que fa un temps: amb l'excepció d'Aliança Popular, que no té tradició autonomista, les altres forces polítiques catalanes, llevat de les que formen el govern de la Generalitat (CiU), ja donen l'Estatut per superat, i la Constitució, és clar. És el cas d'Esquerra Republicana i del PSUC, i ara és el cas del PSC.» Parlem del 1987, quan no feia ni deu anys que l'Estatut actual, del 1979, era vigent. Pujol, en canvi, no vol la revisió de l'Estatut precisament perquè comporta la revisió de la Constitució «i això és ple de conseqüències i de riscos i uns partits responsables i un govern no la poden prendre sense haver esgotat totes les seves possibilitats». Tot seguit, però, ell mateix afegeix: «No nego que, tal com van les coses i tal com evoluciona l'opinió pública catalana i tal com evolucionen totes o quasi totes les forces polítiques catalanes, puguem haver-ho de fer.»
Amb anterioritat, en el mateix discurs, Pujol posa molt d'èmfasi en aquests punts: «El respecte a les competències exclusives, la possibilitat de dur a terme una política econòmica, una solució definitiva del finançament, una policia autonòmica de prou entitat, una revisió del tractament de les peticions de la Generalitat a la Comunitat Econòmica Europea, una especial consideració als aspectes lingüístics i culturals, i la modificació dels criteris del govern central tendents a rebaixar el sostre estatutari.» Però Pujol també parla de l'enfortiment del teixit social català, de la modernització del país, «molt lligada al progrés econòmic», de la formació, de la salut, de l'habitatge, de la integració i de la projecció exterior. Són molts punts dels quals Maragall també va parlar ahir, divuit anys més tard i amb el projecte d'Estatut en marxa i a Madrid.
El llavors líder i portaveu del PSC, Raimon Obiols, va ser l'encarregat de contestar el president. En cap moment nega ni afirma que l'Estatut s'hagi de reformar però en canvi es queixa d'un govern que fa una política autonòmica «vegetativa» i conclou apel·lant a l'oportunitat que hi hagi a Madrid un govern del PSOE per poder fer «una lectura federalista de la Constitució i del marc actual de l'Estat de les autonomies».
|
)
