dimarts, 18 d'octubre de 2005
> Punt i a part. Sánchez Piñol: «Jo també vaig passar per un curs de guions»
V.G..
Barcelona
|
D'escriure se n'aprèn. Una de les assignatures catalanes de més èxit en l'actualitat, Albert Sánchez Piñol ho té clar: «L'escriptor no és cap mèdium que té una revelació divina i escriu. Darrere de tota obra hi ha un treball i unes tècniques adquirides, la creativitat és un procés.»
L'autor de Pandora al Congo també ha passat per les aules, concretament per un curs de guions que li va donar algunes claus per dominar l'art de la ploma. «Vaig anar-hi només tres dies, però em van ser suficients per aprendre coses útils.» Fins i tot lamenta que fa vint anys, quan va començar a escriure, no hi hagués cap oferta de cursos d'escriptura: «M'hauria estalviat molt de temps anant a un curs d'aquests!», somriu.
Sánchez Piñol, que té una formació d'historiador antropòleg, comenta que va descartar els estudis de filologia perquè, més que a construir un text, «ensenyen a llegir-lo i a entendre'l». En canvi, en altres països, sobretot als Estats Units, tenen una llarga tradició d'aquest tipus d'ensenyament: «Estan als antípodes de França, que divinitza la cultura, i la plantegen, des d'un punt de vista materialista, com una indústria.»
Però com en qualsevol branca de la indústria, hi ha propostes bones i dolentes, assenyala Sánchez Piñol, que es declara «materialista». La qüestió és trobar la fórmula que més s'adapti a cada escriptor potencial.
Ara bé, dominar les tècniques de la paraula és una condició necessària però no suficient per poder-se posar l'etiqueta d'escriptor, comenta l'autor. També cal «talent»: «Mira, passen molts nois per l'escola de futbol del Barça i molt pocs arriben a jugar amb l'equip de primera.»
Albert Sánchez Piñol, que s'ha fet un nom amb el títol La pell freda, participa en el pròxim curs de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu en un seminari previst per al 14 de desembre: «Explicaré la meva experiència en el món de les lletres, però no perquè sigui un model a seguir, sinó perquè els alumnes puguin tenir una referència, una més.» El missatge que intentarà transmetre als aprenents a escriptors: la inspiració no ho és tot, la creació és un procés que es va polint amb el temps. De fet, ell mateix ho diu sense embuts: «Abans d'escriure una novel·la em faig molts guions.»
|
)
