dissabte, 15 d'octubre de 2005
> La Generalitat impulsarà un informe per acusar Franco de criminal de guerra
L'historiador Josep Benet presenta un llibre sobre Lluís Companys que és una vindicació de la seva figura política
MANUEL CUYÀS.
Barcelona
Avui fa 65 anys que el president Lluís Companys va ser afusellat al castell de Montjuïc després d'un consell de guerra sumaríssim i d'«urgència» celebrat el dia abans. Ahir, a la mateixa hora del migdia en què, 65 anys enrere, el tribunal militar signava la pena de mort, es va fer al Palau de la Generalitat la presentació del llibre de l'historiador i polítc Josep Benet El president Companys, afusellat . En el seu transcurs, el conseller primer es va comprometre a acusar formalment Francisco Franco de «criminal de guerra.» Avui se celebraran actes d'homenatge a Companys entre la indignació d'alguns partits catalans perquè el govern central ha incomplert la promesa formulada l'any passat en aquest dia de restituir la memòria del president assassinat «legalment».
+ A l'esquerra, Lluís Companys amb el mocador de butxaca; a la dreta, el conseller primer, Josep Bargalló, i Josep Benet. Foto: GABRIEL MASSANA
|
|
Un cop acabada la Guerra Mundial, l'any 1945, el general Francisco Franco hauria d'haver estat jutjat per un tribunal penal internacional acusat de criminal de guerra, crims contra els drets humans i contra la humanitat. Com que no va ser així, com que no va córrer la mateixa sort que els sequaços de Hitler a Nüremberg, ara hauria de ser l'hora de crear una comissió de juristes i historiadors de prestigi que elaboressin un informe rigorós i ampli sobre la realitat dels crims de guerra i la repressió de la postguerra, almenys a Catalunya. L'informe resultant seria com l'acta d'acusació que s'hauria hagut de presentar davant aquell tribunal internacional si Franco hagués perdut la guerra. Això va demanar l'historiador Josep Benet, ahir, durant la presentació del seu llibre, editat per Edicions 62. Una petició que l'autor reitera en el pròleg de l'estudi i que el conseller primer, Josep Bragalló va assumir dient que la Generalitat impulsaria aquest procés simbòlic contra el primer responsable de la mort de Companys. Una mort qualificada per l'historiador Josep Fontana, que va presentar el llibre, com un «dels crims més monstruosos de la història de la humanitat.»
No a la revisió del procés
Per Benet, «no és procedent avui revisar la causa contra el president Companys ni contra les dotzenes de milers que existeixen contra altres persones.» La història, segons l'historiador, ja ha jutjat Companys i l'ha situat en el lloc que li pertona mentre que, en canvi, no ho ha fet prou, en sentit contrari, amb el dictador. Benet es lamenta que el franquisme i el seu inspirador siguin mirats actualment amb certa condescendència per exemple, i sense anar més lluny, per un govern d'esquerres com el que presideix Rodríguez Zapatero, el qual govern, en un acte de record recent, va posar en pla d'igualtat els combatents republicans amb els de la Divisón Azul i els que van lluitar en el bàndol feixista.
Josep Benet reconeix que durant la guerra hi va haver actes reprobables en els dos bàndols perquè va ser una guerra civil «com totes les guerres civils que hi ha hagut al món». Però al mateix temps fa unes ditincions. Mentre en de la zona republicana van sortir molts vaixells amb persones simpatitzants del bàndol contrari que volien fugir, des de la zona «nacional» no en va sortir cap i la repressió va ser monstruosa. Precisament Companys, com s'explica en el llibre i es va recordar ahir, va propiciar que moltes persones de dretes poguessin fugir, cosa que no va ser un atenuant durant el seu judici. Josep Fontana va citar el cas de Miquel Mateu, -«en Mateu dels ferros»- que va poder passar de Peralada a França. Acabada la guerra, un cop alcalde de Barcelona, Mateu va fer molts informes acusadors contra persones «desafectes al règim» i no es va immutar davant la mort de Lluís Companys, a qui segurament devia la vida.
Josep Fontana, seguint la tesi del llibre de Benet, es va preguntar quin sentit té dir, com es diu, que la mort de Companys redimeix una vida. «De què s'ha de redimir?». Contra els que van acusar Companys de poc catalanista, d'haver-se equivocat el 6 d'Octubre de 1934 o d'haver actuat en feblesa durant la guerra, Josep Benet aporta informació que demostren el contrari. De totes maneres, es va concloure durant l'acte, la figura de Companys encara s'ha d'estudiar més per alliberar-la d'estereotips.
|
)
)
