dissabte, 15 d'octubre de 2005 > SANT ANTONI DE CALONGE. «Ens vàrem salvar de miracle perquè l'aigua va trencar la porta»
Desbordats per l'aigua
Diversos testimonis narren com van viure els efectes dels aiguats des de les zones més afectades. Alguns van poder escapar d'una mort que els semblava segura mentre veien com l'aigua se'ls emportava els records i, en alguns casos, els deixava sense res
SANT ANTONI DE CALONGE
JOAN TRILLAS.
En cinc minuts el seu petit habitatge, al costat de la riera de Calonge, al parc Aumell, es va convertir en un infern. Maria Àngels Garcia va veure com l'aigua de la riera sortia de mare i saltava la tanca. Però poc més va poder fer. La família va tenir temps de despertar el seu fill que, en treballar de nit, estava dormint. Però ja no hi havia temps per poder sortir. La força de l'aigua els impedia sortir per la porta o obrir les finestres. A l'interior, el nivell pujava i feia surar els mobles. La mateixa força de l'aigua va trencar la porta de la terrassa i van poder escapar. La sort és l'edifici que hi ha i que els va servir de refugi: «Ho hem perdut tot, tot. Però ens hem salvat», explicava Garcia. MARIA ÀNGELS GARCIA
|