diumenge, 9 d'octubre de 2005
> Prop d'una vintena d'espècies foranes posen en perill la fauna autòctona a tot Catalunya
El musclo zebra, el visó americà, la formiga argentina i la tortuga de Florida han esdevingut plagues difícils d'eradicar
ROSA M. BRAVO.
Barcelona
En els últims anys s'han detectat a Catalunya una vintena d'espècies animals foranes molt agressives que estan desplaçant les autòctones i que en algun cas han esdevingut plagues difícils d'eradicar. Animals com el musclo zebra, la formiga argentina, la tortuga de Florida i el visó americà han arribat de maneres ben diferents, com ara en l'alliberament d'exemplars per propietaris que no se'n volien fer càrrec, fugint de granges pelleteres i amb la introducció de peixos per afavorir la pesca esportiva. Com a exemple de la interferència que tenen en el medi, la formiga argentina ha desplaçat un 80% de les formigues autòctones de les Gavarres, el musclo zebra fa reduir l'oxigen de l'aigua i el cranc americà és un perill per la seva voracitat.
A Catalunya s'han detectat una vintena d'espècies foranes que s'han instal·lat en rius i hàbitats terrestres i que representen una amenaça per a les locals per la seva voracitat o per l'impacte que tenen en el medi pel fet que afecten, per exemple, el fitoplàncton i l'oxigen. També alteren el medi perquè s'hibriden amb altres espècies del mateix gènere i provoquen una pèrdua de patrimoni natural. Hi ha peixos, insectes, amfibis, rèptils, aus, mamífers, crustacis i altres invertebrats.
El grup més nombrós correspon al dels peixos, i s'han detectat en pantans i rius espècies com la madrilleta vera, la sandra, el gardí i el silur. Aquests peixos han arribat sobretot perquè practicants de la pesca esportiva els han introduït amb l'objectu de disposar de més exemplars. El departament de Ciències Ambientals i l'Institut d'Ecologia Aquàtica de la Universitat de Girona alerten que la introducció de peixos exòtics és il·legal i demana que es persegueixin els furtius. Com a exemple del dany que fan citen el silur, un dels peixos més grans del món, originari de l'est d'Europa i part d'Àsia, que va ser introduït a l'Ebre el 1974. Arriba als dos metres i mig de longitud i als 100 quilos, i és interessant per als pescadors per la seva carn blanca i gairebé sense espines. Per al medi, en canvi, és un perill seriós pels seus hàbits depredadors, i amenaça altres peixos, amfibis i mamífers com els rosegadors. Això pot afectar la cadena alimentària i la qualitat de l'aigua dels embassaments. Aquest peix és freqüent al riu Ebre i als pantans de Susqueda i Sau -en aquest últim se n'han trobat 500 tones.
La sandra té un impacte també sobre els altres peixos, i la madrilleta vera i el gardí afecten sobretot la vegetació aquàtica de llacs, pantans i dels rius Muga, Ter, Besòs, Tordera, Llobregat i Ebre.
Vaixells i granges
Altres vies d'entrada de les espècies invasores són el transport de mercaderies i persones, especialment per vaixell. En els cascos de les naus hi viatgen invertebrats com el musclo zebra i la mercierella. El primer s'ha estès de forma preocupant per l'Ebre, on s'ha convertit en una autèntica plaga. La mercierella és més un problema per a l'home que per a la fauna, ja que la seva proliferació obstrueix canals, estructures hidràuliques i els cascos dels vaixells. En canvi, els tubs calcaris que forma serveix de refugi per a altres espècies. La formiga argentina ha arribat procedent de l'Amèrica del Sud i ho ha fet lligada al transport de mercaderies i persones.
La mà de l'home està també darrere de la introducció a Catalunya del visó americà, el coipú i la tortuga de Florida. Pel que fa als dos primers, es tracta de mamífers procedents del continent americà que van arribar a Catalunya per ser criats en granges que després comercialitzaven les seves pells. Els animals es van escampar sobretot per les comarques gironines després de fugir de les granges per motius diversos com incendis, vandalisme i deficiències en les instal·lacions. La tortuga de Florida, per la seva banda, ha arribat al litoral i zones humides després que particulars que les van adquirir com a mascotes les alliberessin per desfer-se'n.
|
