dilluns, 3 d'octubre de 2005
> Aprendre de les universitats americanes?
Professor de la UdG
tribuna
MIQUEL DURAN..
Les universitats nord-americanes competeixen per atreure els estudiants amb més bones notes, i els estudiants competeixen per entrar a les universitats que consideren que els poden oferir una millor sortida
+ Seyla Serhabid, professora de la Universitat de Yale, en unes jornades de la Universitat de Girona.
|
Moltes característiques són comunes a la societat europea i a l'americana. D'altres, però, són ben diferents, a vegades fins i tot difícils d'entendre. Una és l'elevat esperit competitiu. Tothom vol ser el primer en alguna cosa. Les universitats americanes també volen destacar les unes pel cim de les altres. Ho volen fer per prestigi, perquè s'hi juguen el futur, perquè han de justificar els diners públics o perquè han de justificar elevades matrícules; el cas és que en general accepten que se les classifiqui en rànquings. Cal tenir en compte que el sistema universitari americà, pel que fa a l'accés als estudis des de l'ensenyament secundari, és una mica diferent del nostre. Les universitats competeixen per atreure els estudiants amb més bones notes, i els estudiants competeixen per entrar a les universitats que consideren que els poden oferir una millor sortida al món laboral o una porta a l'èxit personal. Per això els rànquings tenen una importància més enllà del pur prestigi. Naturalment, el cost de la matrícula també és un element important.
Precisament durant aquests darrers dies han sortit a la llum noves edicions de diversos rànquings anuals de les universitats americanes; es troben a primera vista als supermercats i a les llibreries. Tots els diaris se n'han fet ressó. El rànquing més tradicional (i segurament més elitista) és el de la revista U.S. News & World Report, que premia l'excel·lència academicoinvestigadora, i que per tant col·loca un munt d'universitats privades, amb noms ben coneguts fins i tot fora dels ambients acadèmics, com Hardvard, Stanford, Yale, el MIT o Princenton, a dalt de tot. La primera universitat pública és la de Califòrnia-Berkeley, en el lloc 20. Un segon rànquing interessant ha estat publicat per la revista Washington Monthly. A diferència del primer, aquest mira quin grau de servei a la societat americana presta cada universitat, fent-se la pregunta de què fan les universitats per al país, en lloc de preguntar-se què fan per a l'estudiant. Per exemple, entre d'altres, es valora la quantitat d'estudiants que formen part del Peace Corps (voluntaris per la pau), i també de la ROTC, que és el servei militar per a universitaris. Altres elements que valora són que els estudiants becats facin tasques de servei a la comunitat, o que els estudiants amb ingressos més baixos tinguin percentatges de graduació elevats.
Els valors europeus segurament porten a no estar d'acord a valorar algun d'aquests elements, però des del punt de vista americà és ben coherent. En tot cas, el resultat és que universitats ben prestigioses canvien de lloc: per exemple, segons el Washington Monthly, la Vanderbilt University de Nashville no està entre les millors trenta, quan, en canvi, en el primer rànquing és la 18a. Les de Princeton i Hardvard també baixen apreciablement. En primer lloc s'hi situa una universitat tècnica, el Massachusetts Institute of Technology (privada), i en segon i tercer lloc, els dos principals campus de la Universitat de Califòrnia (pública), Los Angeles (Ucla) i Berkeley.
Un tercer rànquing, de la revista Princeton Review, classifica les universitats per aspectes més lúdics i pràctics, encara que també socials, com ara quina és més diversa, quina és més divertida (l'anomenada top-party, Wisconsin-Madison), quina té els millors esports, quina valora millor els professors, quina dóna més bon menjar, quina té el campus més bonic, o quina és la que menys relacions té entre classes i races. Aquest rànquing es fa a partir d'entrevistes amb els estudiants de les universitats, i malgrat el caràcter més lúdic i social que té, proporciona elements de valoració interessants. En cada categoria hi ha una classificació, i per a cada universitat es dóna la relació de categories en què està especialment ben valorada, o contràriament, en què està especialment mal valorada. Finalment, un quart rànquing amb una visió lleugerament diferent, l'ha publicat la revista Newseek, que més aviat es fixa en petites universitats que poden comportar una excel·lent formació universitària. És a dir, que no tot és Hardvard, Stanford o Berkeley. Segons aquesta revista, sembla que arriba la fi de l'elitisme, ja que la competència per ser admès no ha estat mai tan alta, i per tant hi ha bons estudiants en totes les universitats, no pas tan sols a les de més renom. Newsweek posa com a exemple d'universitats innovadores la de Califòrnia-San Diego per a la ciència, la Fisk de Nashville com a bona universitat tradicionalment per a persones de raça negra, o el Guilford College de Greensboro per la seva especial conscienciació social. És difícil saber quin dels rànquings és més encertat, i segurament el més adequat per respondre la pregunta de quines són les millors universitats, demanaria una consideració global de tots els criteris dels diferents rànquings. El rànquing de Newsweek fa esment de particularitats d'algunes universitats, i en remarca detalls que les fan especialment interessants. Universitats amb un nom que no ens és gaire conegut també asseguren una excel·lent formació i mantenen una qualitat acadèmica contrastada. Són universitats petites i mitjanes que destaquen en el mapa universitari americà, i que demostren que, per ser bona, una universitat no cal que sigui gran. Segurament que la Universitat de Girona en pot ser una. Com arribar-hi demana imaginació i continuar apostant per la qualitat.
|
)
