| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 24 de juny de 2017


dissabte, 1 d'octubre de 2005
>

El PP reclama la dissolució de les Corts per fer front a «un procés de separació»

De la Vega adverteix que el compromís de Zapatero amb l'Estatut no implica que no es pugui «retocar»

AGÈNCIES / M.M.. Barcelona
L'aprovació definitiva del nou estatut no serà un camí de roses si ho jutgem per algunes de les reaccions que es van sentir ahir mateix. El secretari general del PP, Ángel Acebes, va reclamar al president del govern espanyol que dissolgui el Congrés immediatament per poder convocar eleccions i així fer front a «un procés de separació territorial». La vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va recalcar que l'Estatut català no requereix cap «mesura dràstica», però va advertir que el compromís que va adquirir Zapatero amb Catalunya no implica que el text no es pugui «retocar» al Congrés.


+ El secretari general del PP i el president de la Generalitat Valenciana (també del PP), ahir. Foto: EFE
Per Acebes, el text que va ser aprovat ahir al Parlament és en realitat una «constitució per a Catalunya», per tant, s'hauria de tramitar al Congrés com una reforma constitucional o bé, directament, impedir que es debati, com es va fer amb el pla d'Ibarretxe. Del contrari, el PP exigeix al president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que dissolgui immediatament les Corts per poder convocar eleccions generals. «Creiem que tots els espanyols haurien de ser consultats abans que el Congrés prengui algunes decisions irreversibles perquè això és un procés de separació territorial perquè Catalunya sigui un estat i això ens afecta a tots», va manifestar. El PP considera que el nou estatut té «com a mínim» 50 punts d'inconstitucionalitat -entre els quals hi ha els que fan referència a blindatge de competències, drets històrics i les al·lusions a l'autodeterminació-, cosa que l'apropa al pla d'Ibarretxe. Però és fins i tot pitjor, segons Acebes, ja que aquest text «té possibilitats reals de tirar endavant». El PSOE, més prudent En un to molt diferent, la vicepresidenta del govern espanyol va assenyalar que la situació és «absolutament normal» i que l'aprovació de l'Estatut no requereix cap «mesura dràstica». De la Vega va reiterar que Rodríguez Zapatero «ha donat i donarà suport» al text sortit del Parlament, però «això no significa que no pugui retocar-se si hi ha alguna qüestió amb problemes de constitucionalitat». També es van sentir altres veus dins el PSOE. El president de la Comissió Constitucional del Congrés, Alfonso Guerra, va augurar una negociació «complicada i llarga» perquè, segons ell, «són molts els articles que plantegen dificultats d'encaix constitucional», entre els quals hi ha el terme nació i el sistema de finançament. En canvi, el ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, va assenyalar que definir Catalunya com a nació «no ens ha de preocupar sempre que no perjudiqui la sobirania espanyola ni la igualtat de drets». El president andalús, Manuel Chaves, es va limitar a dir que no estava d'acord amb el text aprovat, mentre que el portaveu del PSOE d'Extremadura, Francisco Fuentes, es va mostrar contrari al sistema de finançament i va dir que, quan l'Estatut arribi al Congrés, els diputats extremenys adoptaran una posició única. IU: es pot «millorar» El coordinador general d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, es va mostrar convençut que les forces polítiques «milloraran» al Congrés el procés de reforma, «sense menyscabar-ne els aspectes essencials». Llamazares va destacar que l'aprovació de l'Estatut és «una bona notícia» i representa un «avenç important en el model federal d'Estat». Respecte basc Els partits bascos van coincidir a manifestar el seu respecte pel nou text estatutari. La portaveu del govern, Miren Azkarate, va assegurar que l'executiu «se n'alegra sincerament» i va demanar que la decisió del Parlament es respecti «íntegrament», de la mateixa manera que s'haurien de respectar les decisions de la cambra basca.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Pel davant i pel darrere del Parlament

>L'atzar va fer que tres gironins fossin els primers a votar de tots 135 diputats

>L'aprovació vista amb ulls tarragonins

>Amb l'estatut al carret de la compra

>Maragall proposa «canviar» Espanya perquè accepti una relació bilateral amb Catalunya

>Mas exigeix a l'Estat que respecti «l'horitzó nacional i la idea de país» que fixa l'Estatut

>De Madre ven la reforma com una «abraçada» de Catalunya a una «Espanya fraternal i federal»

>Carod veu en l'Estatut l'última oportunitat de Catalunya per continuar dins de l'Estat

>Piqué denuncia que el nou text busca «afeblir els lligams entre Catalunya i Espanya»

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.