dissabte, 1 d'octubre de 2005
> Punt i a part. El Gran Germà del transport públic
El centre de control de la Sagrera rep informació en temps real a través de 2.500 càmeres i un sistema informàtic que gestiona tota la xarxa
L.RAHOLA.
Barcelona
+ El Centre de Control de Metro (CCM) de la Sagrera centralitza la informació i la gestió de les sis línies de l'àrea metropolitana. A la imatge, dos operaris al CCM. Foto: JUANMA RAMOS
|
Dues-mil cinc-centes càmeres, centenars d'ordinadors i un complex sistema informàtic controlen, segon a segon, el que passa al metro de Barcelona. El cervell d'aquest engranatge és el Centre de Control del Metro (CCM) de la Sagrera, des d'on es fa el seguiment, la gestió i la planificació de les sis línies de la xarxa. El centre funciona les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, sempre a ple rendiment: es fan tres torns i hi ha 15 treballadors en cada torn -dos operaris i un supervisor per línia, excepte a la L2 i la L11, que controla un sol equip.
I és que, com explica el responsable del CCM, Jaime Pérez, tot i que cada dia passen prop d'un milió i mig de viatgers pel metro, «és a la nit quan hi ha més feina a la xarxa». En les hores que no hi ha servei s'han de fer els treballs de manteniment que necessiten més personal i més esforç de coordinació. Si en una jornada laborable hi ha uns 115 treballadors a les línies i estacions, a la nit en poden ser més de 600. S'han de reparar desperfectes, renovar rails i trams de catenària desgastats, i revisar totes les instal·lacions. També es comprova que no hi hagi objectes que afectin la circulació i que els més de 86 quilòmetres i mig de vies estiguin en bones condicions. Tot i que les noves tecnologies són omnipresents al metro -pràcticament cada racó de la xarxa es controla per ordinador-, en aquest cas la feina és del tot manual. Hi ha un grup de treballadors que es dedica cada nit a recórrer a peu les vies i mirar que no tinguin cap problema.
Però s'obtingui per sistemes tradicionals o automàtics, al final tota la informació va a parar al CCM, que també és el que dóna les ordres. Des dels ordinadors es veu l'estat de la circulació de totes les línies, que està controlada amb un sistema informàtic que processa la informació de les vies i els trens i té programada la velocitat que pot assolir cada comboi en cada tram de via. El sistema atura automàticament qualsevol tren que no compleixi aquesta programació.
«El CCM té dues funcions bàsiques: la planificació del servei i tota la feina per aconseguir que aquesta planificació es compleixi», diu Pérez. La planificació del servei vol dir els horaris d'obertura i tancament d'estacions i el temps de pas dels metros, però també la seguretat, la neteja i el funcionament de totes les instal·lacions, des de les màquines de venda de bitllets fins a la ventilació de les parades.
El Centre de Control del Metro detecta directament molts dels possibles problemes -als ordinadors es pot veure, per exemple, l'estat de cadascuna de les escales mecàniques, i fins i tot si hi ha persones pujant- o bé rep la informació dels treballadors. Hi ha establert un protocol per actuar davant les incidències que marca que s'han de resoldre en un màxim de 10 minuts, «sigui quin sigui el problema», diu el responsable del CCM, i afegeix que «una incidència és qualsevol cosa que pugui afectar el servei: un paquet sospitós, un passatger que s'ha marejat o un metro avariat». En els deu minuts previstos s'ha d'haver solucionat el problema o aïllat el tram afectat i restablert la resta del servei. A TMB destaquen que el termini es compleix «en més del 99% dels casos».
|
)
