dijous, 22 de setembre de 2005
> Terry Gilliam du una poca-soltada al festival de cinema de Sant Sebastià
I. MERINO (enviada especial).
Sant Sebastià
Terry Gilliam va dur ahir a Sant Sebastià una poca-soltada venuda com a expressió de la seva imaginació desbordada. Tideland, títol del nou film de Gilliam, fa visible el món imaginari d'una nena que, després de morir el seu pare (un grenyut Jeff Bridges) com a conseqüència de l'heroïna, viu en una casa de camp atrotinada. Aquest món imaginari, però, és un caprici de Gilliam sense gràcia i inspiració. No hi ha poesia ni por infantil. Hi ha la barra del seu director.
Tideland és una nova aportació, doncs, al desastre de la secció oficial de l'edició d'enguany del festival, on ahir també va presentar-se l'obra Gravehoping (un film costumista eslovè, discret, però no irritant) i una sòrdida i obscuríssima adaptació de La mala hora, de Gabriel García Márquez, a càrrec de Ruy Guerra, un històric del cinema nuovo brasiler sorgit als anys seixanta.
El cinema amb més interès, però, va arribar a Zabaltegi en forma de perles vingudes d'altres festivals. Guanyador del premi del jurat de Canes, Broken flowers és un film subtil de Jim Jarmusch sobre un home madur en crisi (impecable Bill Murray) al qual, de manera inesperada, se li presenta un fill desconegut. Com una de les triomfadores de Berlín, va projectar-se Paradise now, una ficció sobre dos joves palestins disposats a cometre un atemptat suïcida. El seu director, Hany Abu-Assad, fa una aproximació lúcida i gens superficial a la complexa realitat de la causa palestina en conflicte amb Israel. Abu-Assad sap donar joc a diferents punts de vista, tot i que a vegades aquests hi són exposats de manera massa didàctica.
|
