dimarts, 20 de setembre de 2005
> Cap a on va l'art
M. PALAU.
+ Obra de l'artista guanyadora del certamen, Cristina Giménez. Foto: ANDREU PUIG.
|
Més que una fórmula màgica per descobrir els nous valors artístics, l'històric Premi a la Pintura Jove que la Sala Parés organitza des de l'any 1958 és un termòmetre màgic que s'infiltra a les aixelles de tot el sector. Aquest premi, que des de fa uns anys patrocina la Fundació Banc Sabadell, revela en quin moment es troba l'art actual, cap a on va i què ha deixat enrere. Queden pocs dies per veure les obres i els artistes seleccionats d'enguany. Val la pena treure-hi el cap. Una bona ocasió pot ser demà, a les vuit del vespre, a l'acte d'entrega dels premis.
La col·lectiva presenta treballs originals com el d'Hugo Alonso (Sòria, 1981), amb els seus paisatges urbans maliciosament desenfocats; els aires terriblement melangiosos de Manolo Sierra (Cadis, 1973); la fantasia colorista de Jordi Ribes (Barcelona, 1972; segon premi del certamen), o la sensació de buidor de Miquel Wert (Barcelona, 1982). Sense passar per alt el fervor compositiu amb què treballa Cristina Giménez (Logronyo, 1981), la guanyadora del concurs. El moment de l'art actual és bo i afronta el futur amb ambició. El termòmetre ens diu que la pintura torna. Caldrà seguir de prop les carreres de joves creadors com ara Máximo Almeida (Mataró, 1974), Imma Ávalos (Girona, 1982) i Cesc Farré (Terrassa, 1972).
COL·LECTIVA. XLVII Premi a la Pintura JoveSala Parés
Petritxol, 9. Barcelona
93 318 70 20
Fins al 22 de setembre
|
)
