| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 29 de març de 2024


dilluns, 19 de setembre de 2005
>

Infància líquida

Historiador

tribuna

XAVIER DÍEZ..
L'escola està transformant ràpidament les seves funcions, passant de ser un element de reproducció de l'antic ordre jeràrquic, de transmissió de valors a ser un nou espai de confinament generacional, un succedani de família


+ L'autor reflexiona sobre les necessitats de l'actual model educatiu.
Amb alguns llibres brillants, Zygmunt Bauman ha esdevingut un dels pensadors contemporanis més interessants, dedicat a analitzar les transformacions que la globalització imposa a la vida quotidiana actual. Amb un discurs lúcid i agosarat, reflexiona sobre com la dissolució del vell model industrial, basat en una societat disciplinària, no ha aportat millores significatives. Les antigues estructures, basades en la rigidesa de les jerarquies, en la cadena de muntatge homogeneïtzadora, amb l'esfera publicoprivada clarament delimitada i una estricta solidesa institucional, ha deixat pas a la societat de consum en un capitalisme de ficció, on res no queda al marge de la lògica del mercat, colonitzant fins als sentiments més íntims. Per al sociòleg, el paisatge resultant d'aquesta nova reorganització global correspondria al d'una societat líquida, mutable, amb capacitat d'aprofitar qualsevol escletxa per penetrar fins a l'últim racó de l'experiència humana. I un dels àmbits on millor poden constatar-se aquests canvis és en el de la infància. En la vella societat disciplinària, l'arribada d'un nen era considerada un ajut econòmic, una inversió de futur i una fórmula de perpetuació de l'ordre social i familiar. L'educació s'entenia com un procés d'ensinistrament preparatori d'una vida dura i feixuga, per a una professió que havia de durar tota una vida, en el context d'una institució familiar sòlida. Un model opressiu i autoritari, encara que estable. La infància tenia un sentit i una funció clara, tot i que la felicitat i el benestar no es plantejaven com a objectiu assolible per a la majoria. En la societat líquida actual, els nens són considerats, en expressió de Bauman, com a «objectes de consum emocional», sense una funció social o econòmica definida, que suposa una càrrega financera incalculable, un seriós obstacle per a la realització personal, i amb la precarietat com a perspectiva de futur, en un context de famílies inestables que fan del nen un ésser fràgil i vulnerable. És més, en la societat líquida, amb la novetat com a valor suprem, els infants, com qualsevol objecte material, corren el risc de perdre aquest estatus privilegiat i acabar amb un destí similar a aquells béns que ja han perdut actualitat; la conversió en deixalles. No seria l'excepció, sinó la norma, en la il·lògica lògica que domina el nostre sistema econòmic. No fa gaire anys, la imatge de la divisió de classes tenia forma de piràmide, on el vèrtex manava i la base obeïa. Avui, l'estructura social és percebuda com una xarxa fràgil, on creixents sectors resten a fora. Abans, la pobresa i l'explotació era el gran problema. Avui ho és l'exclusió. El gueto és la gran metàfora dels nostres temps, que delimita l'estreta línia vermella entre vencedors i vençuts del nou paradigma. El creixent debat sobre el calendari i la jornada escolar té molta connexió amb aquest nou model. Se'n parla molt, de les dificultats horàries d'unes famílies cada vegada més «flexibilitzades», i s'amaga que la infància, en una societat desestructurada, cada vegada fa més nosa. De fet, l'escola està transformant ràpidament les seves funcions, passant de ser un element de reproducció de l'antic ordre jeràrquic, de transmissió de valors i d'entrenament per a la vida productiva, en un nou espai de confinament generacional, un succedani de família, un magatzem de joguines aparcades. Més enllà d'unes formes socials, laborals i urbanes més pròpies de Kafka que d'una organització racional, ens trobem davant una metamorfosi de la psicologia col·lectiva. En una societat en què la intimitat esdevé un espectacle televisiu i el consum compulsiu esdevé la pitjor addicció, se'ns està demanant transformar la quotidianitat i les institucions en favor d'aquesta nova religió del capitalisme global. La història ens dóna diversos exemples de societats que han optat per la segregació generacional per posar en pràctica els seus valors. Els espartans arrencaven els fills de les mares als set anys per crear una societat despietadament militaritzada. Els otomans s'apropiaven dels fills dels captius cristians per crear els geníssers, fanàtiques tropes de xoc de l'imperi turc. Les elits britàniques enviaven els seus fills a internats com a preparació psicològica per exercir d'implacables administradors colonials. La separació entre infància i famílies prepara el terreny per a l'essència del capitalisme global; l'anòmia moral. És curiós que el debat del passat estiu sobre el creixent incivisme entre determinats nuclis de joves, amb episodis com els de les festes de Gràcia, siguin protagonitzats per una generació crescuda entre la sobrecàrrega escolar en l'època en què es va generalitzar la idea dels centres oberts fins tard. La idea de la sisena hora lectiva que es pretén imposar a les escoles va molt en aquesta línia, i liquida els llaços temporals i afectius entre els nens i la millor plataforma educativa, les seves famílies.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.