diumenge, 4 de setembre de 2005
> El Pla homenatja les seves víctimes de la guerra dels Segadors en una diada especial
L'església romànica s'omple a vessar en la recreació històrica del setge del 2 de setembre del 1642
N. ALBISUA.
El Pla de Santa Maria
L'església romànica del Pla, lloc on succeïren els fets històrics del 2 de setembre del 1642 de la guerra dels Segadors, ahir va ser l'escenari de l'homenatge a les víctimes planenques d'aquell setge. Una trentena d'homes van morir a mans de les tropes castellanes en aquella data, i només se'n van salvar dos que, espavilats, van saber refugiar-se entre les dones i darrere la porta del campanar de l'església. El Pla va voler iniciar ahir un recordatori d'aquelles víctimes que tindrà continuïtat a través d'una festa popular, o, com a mínim, aquesta és la intenció dels organitzadors de la diada d'ahir.
+ Un moment de la representació de la recreació històrica dels fets del 2 de setembre. Foto: JUANPE RODRÍGUEZ.
|
Els planencs van recuperar ahir una part de la seva història amb un homentge sentit als que van morir a mans de les tropes castellanes en el transcurs de la guerra dels Segadors, al segle XVII. La projecció d'un audiovisual sobre el context social, econòmic i polític de la Catalunya del 1640 i una lectura escenificada dels fets que van succeir a l'església romànica del Pla de Santa Maria, a càrrec de Nexus Teatre, van servir per festejar la resistència planenca al saqueig de les tropes de Felip IV, que, tràgicament, va acabar amb una trentena de morts en aquella església.
El projecte de recuperació d'aquell episodi de la història del Pla, era una vella reivindicació del grup municipal d'ERC, a l'oposició en el consistori, tot i que el seu portaveu, Manel Tosas, va voler deixar clar que no volen apropiar-se d'aquesta diada, que «hauria de convertir-se, amb l'esforç de tots els planencs, en una festa popular més de la població». La recreació històrica va inicar-se amb la llista de víctimes del setge, tot i que l'homenatge es va fer extensiu també a aquells morts dels quals desconeixen la identitat, va explicar Tosas. El parlament de cloenda de l'acte el va fer el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va voler destacar que «el manteniment de la memòria històrica és l'únic que evita que un poble es condemni a desaparèixer», alhora que va voler posar-se «en la pell d'aquells que es van veure condemnats a morir per entendre la importància d'aquells fets» que ahir es commemoraven.
D'altra banda, fent un cop d'atenció al públic assistent, Carod va assegurar que «si ara passés el que va passar en aquesta església, estaríem parlant de neteja ètnica».
|
)
