El go a Corea o a la Xina -al Japó, també, però no tant- és una autèntica bogeria i els jugadors són ídols mediàtics, «com aquí un futbolista», explica Mikami Masaru, president honorari de l'Associació Espanyola de Go. Per il·lustrar-ho, uns quants exemples: un campió del món pot arribar a cobrar dos milions d'euros. A Corea, hi ha més acadèmies de go que d'idiomes, i a la Xina, hi ha una lliga professional que es retransmet i se n'informa als noticiaris, com qualsevol altre esport.
A Catalunya, aquest joc -que va néixer a la Xina fa 3.500 anys- el van portar immigrants japonesos 25 o 30 anys enrere. Gràcies a diversos clubs universitaris que el practiquen i a l'assignatura de lliure elecció que imparteix la Politècnica, el go s'ha estès, sobretot, en l'àmbit de la universitat. La majoria de jugadors catalans, però, mantenen la seva afició a través d'Internet (a l'adreça http://kgs.kiseido.com, per exemple, es pot contactar amb altres aficionats). La tècnica en aquest cas és útil, però no infal·lible, ja que no hi ha cap programa capaç de derrotar en una partida un campió de go. De moment.
Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb. És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.
