diumenge, 31 de juliol de 2005
> Quan la vergonya és dels altres
la crònica
MERITXELL FREIXAS.
La cala Waikiki de Tarragona s'ha consolidat com una de les zones de la Costa Daurada més freqüentades pels nudistes de la demarcació, i de la resta del país, per la seva netedat i calma. Descans, relax i llibertat és el que hi troben els banyistes
+ Els nudistes de la cala Waikiki passegen tranquil·lament per la sorra. Foto: JUDIT FERNÁNDEZ.
|
Ni la calor sofocant de primera hora d'una tarda de juliol; ni el difícil accés fins a la sorra; ni, encara menys, els tafaners i curiosos que observen amb prismàtics des del bosc que envolta la cala, impedeixen que una vintena de cossos nus i bronzejats es banyin i es passegin per la sorra de la cala Waikiki, situada entre la platja Llarga i la platja de la Móra de Tarrgona i considerada una de les pioneres en la pràctica del nudisme a Catalunya. És precisament aquesta pràctica -que al nostre país ja exerceixen més de 12.000 persones- el que l'ha convertida en una de les zones més tranquil·les i netes de la costa tarragonina. I és que com explica la Maria José Pérez, una jove que, per primer cop, s'ha atrevit a despullar-se en públic, la poca afluència de gent és un dels principals avantatges de les platges nudistes perquè «a part que pots descansar més que en qualsevol de les platges tradicionals, no tens por que et robin». «No pateixes per res.» La sensació «d'evasió i llibertat» és el que la Maria José i el seu company, Shawn Voleski, valoren més de les platges d'aquestes caracterísitques, tot i que en Shawn reconeix que la primera vegada que es va desvestir públicament, empès per la curiositat, li va costar vèncer els prejudicis i abandonar el banyador. És per aquesta timidesa que el jove prefereix que nudistes i tèxtils -nom que, en argot nudista, es dóna a les persones que prenen el sol amb alguna peça de roba- disfrutin de la platja en espais diferents i separats. Una opinió ben diferent de la que manté l'Ima García, una nudista que viatja expressament des de Castelldefels per gaudir de la tranquil·litat de la cala Waikiki, que comenta, referint-se als tèxtils, que aquesta vergonya «és un problema dels altres». I afegeix que «a altres llocs de l'Estat, com Cadis o Mallorca, trobar en una mateixa platja persones vestides i despullades ja és un fet natural». Per la banyista, que es va desfer del biquini, per primer cop ara fa quatre anys, exercir aquesta pràctica «és una sensació única», que pel sol fet de sentir l'aigua i el sol a la pell «ja val la pena».
|
)
