diumenge, 31 de juliol de 2005
> Del banyador llarg del segle XIX a la nuesa del XXI
A finals del segle XIX, els banyistes es remullaven a les platges amb llargs banyadors. Duien camisa, pantaló i fins i tot mitjons. El 1946, gairebé cinquanta anys més tard, Louis Réard va registrar el primer biquini. L'efecte d'aquest banyador de dues peces va ser explosiu. Però amb els anys va deixar d'escandalitzar. A Catalunya, la dècada dels 70 a ningú no li estranyava ja veure noies en biquini. Avui els tangues i el top less són més que habituals en les costes catalanes.
De la història de la moda de bany es pot deduir una lenta evolució cap al nu. A mesura que passen els anys, la roba és més escassa i tapa menys parts del cos. Marcel·lí Alsina, president del Club Català Naturista, pensa que tot és qüestió de temps. Com molts altres naturistes, sosté que el nudisme es normalitza a poc a poc i que, de la mateixa manera que ara és «normal» trobar-se dones sense la part de dalt del banyador, la gent s'acostumarà a poc a poc a la nuesa.
Els naturistes no estan del tot acceptats socialment. Els seus retractors els acusen de poc estètics i d'atemptar contra la moralitat d'alguns ciutadans, tot i que la constitució de l'Estat espanyol estableix la igualitat de moralitats. Per evitar incidents i fomentar el respecte, els naturistes i els nudistes ocasionals van a platges en què per tradició la gent s'ha banyat nua. Difícilment se'ls troba en les que la gent porta banyador.
A l'hora d'accedir a les cales nudistes, menys concorregudes que les altres platges, s'ha de caminar una estona. Sovint no tenen dutxes, ni papereres. Com a contrapartida, però, els naturistes gaudeixen d'aigües més verges i menys contaminades.
|
