| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 24 de juny de 2017


diumenge, 17 de juliol de 2005
>

Ni un any més sense depuradora!

President d'ICV Maresme

opinió

JOAN LLEONART I MIRÓ..
L'autor confia que no s'hagi d'esperar catorze anys més per poder disposar de la depuradora de l'Alt Maresme, si es pot tenir abans que s'acabi el 2008, i demana que no hi hagi més complicacions innecessàries per desenvolupar el projecte

La primera preocupació que em ve al cap quan em parlen de la depuradora de l'Alt Maresme és la de parlar d'un tema que arrosseguem des de fa 12 anys, coincidint amb l'episodi de contaminació dels aqüífers de la Tordera per dioxelans i dioxans (conegut per l'afer Recisa), comencem a parlar de la necessitat de construir-la. Aquella preocupació va topar amb diferents elements que retarden la solució a un problema que s'evidencia cada cop que l'emissari submarí de Pineda és trenca o una estació de bombament falla, fet que, malauradament, passa més sovint del que ens agradaria. Primer va ser la dificultat de trobar un emplaçament de consens entre els alcaldes del moment; després, el redactat del projecte i el finançament. En definitiva, passem 14 anys de manera completament precària. En arribar Iniciativa al govern de la Generalitat, el conseller de Medi Ambient decideix revisar el projecte per ubicar aquesta depuradora en un espai més sostenible; la proposta de la pedrera de Montpalau suposa un cost mediambiental elevat, principalment per la necessitat de bombar les aigües durant 4 km i superant un desnivell de 40 metres. Per altra banda, la gent d'ICV de l'Alt Maresme sempre s'ha mostrat preocupada per l'estat de la Tordera, des de la denúncia dels episodis de contaminació del 94, fins a la preocupació per a la recuperació de l'aqüífer i de les zones humides del delta. Aquesta preocupació ens va portar a presentar comentaris i al·legacions, entenent que la revisió de l'emplaçament era una oportunitat per millorar el projecte i incidir en la recuperació dels aqüífers de la Tordera. En aquells moments ja es parlava de dos possibles emplaçaments, l'un a Pineda-Santa Susanna i l'altre a Malgrat, i, entenent que tots dos milloraven molt el projecte inicial, vèiem de bon ull la ubicació a Malgrat, ja que aquesta permetia incidir positivament en el riu. De les converses que hem mantingut amb gent de l'ACA i del Departament de Medi Ambient, n'extrec diverses conclusions; primer de tot, la voluntat dels dos organismes d'establir espais de diàleg per a la recerca del consens en el territori per trobar la millor solució possible, alhora que hi ha la preocupació per resoldre-ho al més aviat possible, no oblidem que mentrestant s'han anat repetint els episodis d'aigües brutes a les nostres platges. A criteri tècnic, la ubicació al pla de Balasc (Pineda) és el millor emplaçament possible i permet una millora dels col·lectors i sistemes de bombament de tota la zona Aquesta voluntat de recerca de consens acaba amb la sol·licitud dels alcaldes que sigui l'ACA el que prengui la decisió, per la impossibilitat del consens en el territori. Una segona conclusió és la conscienciació dels dirigents i tècnics de l'ACA per la recuperació de la Tordera, ens mostren estudis i projectes que cerquen reduir la salinització del delta, aquests estudis situen l'aigua de terciari necessari en els 18.000 m que aporta el terciari de Blanes/Tordera i requereix l'actuació directa als aqüífers profunds, alhora que no tanquen la possibilitat d'utilitzar, si fos necessari, l'aigua d'un terciari a Pineda-Santa Susanna per a la injectació o per a la recuperació de la zona humida del delta. Una tercera és que a criteri tècnic la ubicació al pla de Balasc (Pineda) és el millor emplaçament possible i permet -l'ACA s'hi compromet- una millora dels col·lectors i sistemes de bombament de tota la zona i fer un projecte molt més avançat tècnicament i, per tant, amb un impacte mediambiental (pudor, sorolls...) i paisatgístic. Atenent a aquestes conclusions, és on, tot i seguir pensant que el pla de Grau (Malgrat) és una bona ubicació per a la depuradora, entenem que l'opció que pren l'ACA no és dolenta, pel fet que permet desencallar un projecte tremendament necessari per al territori i fer-ho amb unes millores considerables sobre el projecte inicial de Montpalau. Al mateix temps hem de tenir en compte un seguit d'elements de futur que han de condicionar l'acció de tots en el territori. Primer de tot, la consciència per una cultura de l'aigua; aquesta frase, famosa en la lluita en contra del pla hidrològic, pren força en situacions com l'actual de sequera en què tots hem de ser actius en la reserva dels recursos naturals. L'actuació personal ha de suposar una millora global, i ho hem de traduir a no malgastar l'aigua (no repetiré les formes d'estalvi que podem veure en diverses campanyes d'organitzacions i administracions) i alhora ser conscients de la possibilitat d'utilitzar l'aigua recuperada en un terciari, ja sigui per a l'ús de dobles xarxes, per al reg agrícola o per a la indústria. Per altra banda, pel que fa a les administracions locals, no poden preveure creixements urbans insostenibles i després queixar-se o bloquejar la construcció d'infraestructures o serveis imprescindibles per a la població. Per tant, hem de planificar les nostres ciutats amb un model urbà que no pot ser el de les ciutats americanes de carrers interminables de casetes amb jardí i piscina, que comporta una alta necessitat d'aigua, energia i desplaçaments per mantenir-lo. Hem d'apostar per ciutats compactades amb espais verds i de serveis comuns que ens permetin un ús sostenible dels recursos hídrics i energètics. I preveure l'espai adequat per als serveis necessaris per aquest tipus de creixement, i no pensar que alguns equipaments com més lluny i amagats millor. Cal que tots prenguem bona nota dels compromisos que assumeix l'ACA i que ens fem tots garants del seu compliment, per la recuperació de la Tordera Cal que tots prenguem bona nota dels compromisos que assumeix l'ACA i que ens fem tots garants del seu compliment, per la recuperació de la Tordera. Actuant directament als aqüífers subterranis, preveient terciaris a les depuradores i promovent l'ús d'aquesta aigua i demanant la previsió d'un terciari al pla de Balasc (Pineda) per a l'ús de la Tordera, en previsió de més demanda per als aqüífers subterranis i per recuperar la zona humida del delta. Per acabar, cal que tots siguem conscients de la situació i que fem esforços per explicar-la, l'ACA ha d'aclarir els aspectes tècnics del projecte i fer públics els compromisos presos amb els alcaldes respecte a la millora tècnica del projecte i de la Xarxa de Col·lectors; fins els ajuntaments i els partits polítics, alguns sembla que han oblidat la responsabilitat que tenen en la situació que es viu a l'Alt Maresme; cal que assumeixin la situació i expliquin bé les millores que aquest projecte aporta al territori, i no posar més complicacions innecessàries per desenvolupar el projecte. No hem d'esperar 14 anys més per poder disposar de la depuradora, si la podem tenir abans de finalitzar el 2008.

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.