dissabte, 16 de juliol de 2005
> El PSOE se sotmet al PP i tomba la possibilitat d'utilitzar el català al Congrés
ERC negociarà amb el PSOE per aconseguir que es permeti fer servir el català en algunes circumstàncies
EL PUNT.
Madrid
PSOE i PP van tancar ahir la possibilitat que el català, com la resta de llengües cooficials a l'Estat, es pugui fer servir al Congrés. Els dos partits van arribar a un pacte sobre el nou reglament de la cambra en què apunten que cap aspecte d'aquesta normativa es podrà modificar sense el seu consens, tot i que els socialistes podrien fer la modificació amb la suma d'altres grups. CiU va proposar als membres del tripartit que facin un «front comú» per frenar l'acord. Mentrestant, ERC va anunciar que continuarà negociant amb els socialistes per aconseguir que l'ús del català al Congrés es prevegi com un dret, ni que sigui limitat.
+ El republicà Joan Tardà intervé al Congrés sota l'atenta mirada de Manuel Marín. Foto: EFE
|
La possibilitat d'utilitzar el català al Congrés dels Diputats va rebre ahir un fort daltabaix. Tot i que el president de la Cambra, Manuel Marín, va autoritzar-ne l'ús durant un temps en períodes de temps curts i sempre que fos traduït pel mateix orador, ahir els socialistes van afegir-se al rebuig frontal del PP a la viabilitat de la proposta pactant un acord bilateral que té com a principal premissa que cap aspecte del nou reglament parlamentari que s'està elaborant podrà modificar-se si així no ho acorden plegats. Precisament, durant la presentació d'aquesta proposta comuna, que també inclou detalls com la celebració de debats d'actualitat en el ple i en comissió o una interpel·lació de mitja hora al cap del govern, el portaveu del PP, Eduardo Zaplana, va justificar la decisió. «La nostra posició és molt coherent i sensata», va argumentar. Tanmateix, però, el portaveu del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va reconèixer les dificultats que havien tingut per arribar a posicions comunes en algunes qüestions concretes i va apuntar que el seu grup intentarà solucionar la situació de les llengües els pròxims mesos. De fet, els socialistes van manifestar que continuen veient amb bons ulls la fórmula anteriorment permesa.
Amb aquesta actitud, PSOE i PP no van acceptar l'esmena comuna que defensava el «grup de Sitges», que formen ERC, CiU, PNB, IU-ICV, CC i grup mixt, en què es defineix la utilització de les llengües diferents al castellà i també oficials a l'Estat com un «dret dels diputats». Precisament els republicans estan disposats a renunciar al fet que l'ús del català, el gallec i l'euskara tingui aquest rang sempre que en un article del nou reglament de la cambra es prevegi que es poden fer servir. Com a mesura intermitja, es planteja permetre que es parlin només en els plens, per fer una introducció al tema de debat i sempre que s'acompanyin de la corresponent traducció oral i escrita. En cas que els republicans aconsegueixin un acord amb el PSOE, el traslladaran a la resta de minoritaris per estudiar com el presenten a la comissió.
Per la seva banda, CiU va mostrar el seu «rebuig frontal» a la resolució comuna del PSOE i el PP. El diputat de CiU i vicepresident segon del Congrés, Jordi Vilajoana, va instar les forces polítiques del tripartit, com a socis del PSOE, a «utilitzar la seva força» perquè l'acord assolit no impedeixi que prosperin les demandes lingüístiques dels grups minoritatis. Vilajoana va demanar a Zapatero i Carod-Rovira que «compleixin els compromisos sobre aquesta qüestió».
|
)
