| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 24 de juny de 2017


dijous, 14 de juliol de 2005
>

Els viatges, l'estada i observacions subtils

Proses de viatges, nou anys de vida i quatre anys d'articles setmanals

JORDI LLAVINA.

+ Enric Sòria al mes de juny fotografiat a Barcelona. A baix, a l'esquerra, l'escriptor de Lleida Txema Martínez en una imatge recent i, a la dreta, Ramon Farrés. Foto: JOAQUIM PUIG


El meu company Gaspar Hernàndez dissertava, fa tres dijous, sobre les diferents menes de viatge. Els llibres que comento avui es refereixen, d'una manera o una altra, al fet de viatjar. 1. Sobre el volcà. Les pàgines més intenses del llibre de Ramon Farrés són les que l'autor dedica a un viatge a l'Etna de l'agost del 1984. «Malgrat el fred, el vent, la cendra i la fortor de sofre, aquell forat remorós ens mantenia allà drets, sense decidir-nos a marxar.» L'obra sembla un dietari, perquè s'hi expliquen coses personals, s'hi anoten pensaments i curiositats i, al final, s'hi explicita la data i tot en què es va viure una determinada experiència o, de fet, en què es va escriure sobre aquesta determinada experiència. Però el poeta de Manlleu en diu «proses de viatge», i ben mirat l'obra es pot llegir, de punta a punta, com un llibre de poemes en prosa. I alguns capítols es presenten com breus relats: que per comptes de ficció responguin a una realitat viscuda i posteriorment recreada per l'autor no té gaire importància. L'estil tendeix a la màxima depuració. Aquí hi ha molts anys continguts, anys de la dècada dels vuitanta i dels noranta. I poc paper. Cal suposar que Farrés ha practicat una tria severa, i que ha reduït un material probablement més ampli -molt més ampli- a un llibre estilitzat que ens apunta diversos misteris i ens fa partícips d'algunes meravelles. 2. Articles definits. Els bons articles s'han d'acabar podent llegir en llibre. Posem per cas aquests articles tan fins i penetrants -i tan ben escrits-, d'altra banda, que el meu amic Pairolí escriu diàriament al nostre diari. Miquel Pairolí continua recopilant-los en llibre, perquè donen la mesura del sentiment d'un temps i d'un país, per dir-ho amb Raimon, però també perquè el llibre d'articles fa un autèntic favor a la literatura que hi ha als diaris. Txema Martínez Inglés és un poeta imparable, però també tradueix (els sonets de Shakespeare, entre altres) i escriu un article setmanal al Segre. Les cendres col·lecciona els seus millors articles entre els anys 2000 i 2004. El favor que anotava més amunt aquí encara és més apreciable: malauradament, les aigües del Segre no reguen tot el territori nacional. Txema Martínez pot treure una columna de qualsevol circumstància. L'actualitat, en aquests papers, no és un imperatiu categòric, tot i que molts dels articles estan construïts sobre un fet recent. Mentre escric aquest comentari, visc una penosa ressaca d'ahir a la nit. Em reconforta que en Txema trobi virtuts a un estat tan deplorable: «Una mena d'hivernació expectant que et posa els sentits ben alerta i et fa redescobrir la realitat més propera, la que tenies oblidada.» Es tracta d'articles literaris, en què l'autor es mulla: parlant de menes diverses de poetes, del cofoisme dels catalans o de la irredempta necessitat de fer sang que té el gènere humà. Segons com, un subgènere en la gran literatura del món. 3. Instants eterns. El nou dietari d'Enric Sòria -continuació de Mentre parlem, 1994- fa caure de cul. És, aquest sí, un dietari canònic: nou anys anotats, profusament anotats. Lectures, viatges, impressions, ullades a la situació íntima personal, coneixences... Sòria és un home que treballa a poc a poc, sense presses. Motor dièsel que, això sí, quan s'embala no el pot parar ningú. Dic que fa caure de cul per la càrrega de profunditat de moltes de les pàgines que ara ens presenta. Per la naturalesa integradora d'aquest llibre (que conté tantes formes diferents). Per l'amplitud de les lectures de l'autor i per la seva fecunda capacitat de relació. Sòria és un autor de la literatura catalana perquè escriu en aquesta llengua. Però ell, de fet, es capté com un escriptor de la literatura del món. En una de les notes referides a Joan Fuster, Sòria diu que, en els seus dietaris, el de Sueca va prescindir de descripcions de paisatge. Ell, en canvi, ens en proporciona moltes, i introdueix de tant en tant en les seves dissertacions descripcions d'ambient. Descripcions que, com la que segueix, es refereixen tant al paisatge com a la impressió que el paisatge deixa en l'esperit del poeta: «Camí de València: les serres són onades d'un altre mar més lent.» D'UN LLOC A L'ALTRE. PROSES DE VIATGE.Ramon Farrés. Galerada. 154 pàg. Cabrera, 2004. 14 euros. LES CENDRES. ARTICLES 2000-2004.Txema Martínez. Moll. Palma, 2005. 222 pàg. 12 euros LA LENTITUD DEL MAR. DIETARI, 1989-1997Enric Sòria. Proa. 358 pàg. Barcelona, 2005. 18 euros LLIBRES

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.