dissabte, 9 de juliol de 2005
> «Inx Al·lah!»
mail obert
VICENT PARTAL. director@vilaweb.com.
L'alcalde de Londres, Ken Livingstorne, va obrir la seua conferència de premsa d'ahir amb les mateixes paraules que un tory reconegut, Sebastian Coe, va pronunciar a Singapur: «Aquesta és una ciutat on es parlen dues-centes llengües i estem orgullosos de la seva diversitat.» Era un missatge directe i impactant contra al Qaida. El respecte i la valoració de la diversitat i la convivència són les armes més poderoses contra les bombes. Com ho són les massives pregàries d'ahir per les víctimes a les mesquites de Londres. Contra els qui voldrien posar una etiqueta religiosa als atacs, aquells que comparteixen la mateixa fe deixaven clara la seua aposta per una societat oberta i respectuosa, per damunt de les divisions. I expressen sense cap mena de dubte la seua solidaritat no amb aquells que comparteixen fe però ni un sol valor més, sinó amb aquells que potser no comparteixen la fe però senten ben vius els mateixos valors i la mateixa necessitat de defensar-los per assegurar el seu dia a dia.
Londres és possiblement la ciutat més multiètnica d'Europa. I aquesta és la seua riquesa principal, avui. Així ho van destacar els seus dirigents a l'hora de vendre la ciutat al Comitè Olímpic Internacional. Amb molt d'èxit, en vista del resultat electoral. El seu passat imperial, amb la pervivència intel·ligent de la Commonwealth, ha portat a ser ciutadans londinencs persones nascudes més enllà del mar, en qualsevol direcció imaginable. Hindús i pakistanesos, caribenys de totes les illes, canadencs, australians, nigerians i gambians, kenyans, irlandesos, maltesos... I també gal·lesos i escocesos. Les estadístiques diuen que avui un quaranta per cent de la població de Londres té les arrels fora d'Anglaterra. Vist des d'aquesta perspectiva, hem de convenir que la convivència entre tots els seus ciutadans és més que acceptable, malgrat els incidents que puguen produir-se de tant en tant.
És una obvietat, per això, que aquesta ciutat és simplement el model contrari a al-Qaida, l'altra banda de l'espill de Ben Laden. Al-Qaida continua veient i pensant el món segons l'antiga i esgotada fórmula medieval de la terra de la pau (la pròpia, el Dar al Islam) i la de la guerra (la «dels altres», el Dar al Harb). La fórmula està esgotada arreu del món, però, més que en cap altre lloc, ho està a Londres. Com es pot delimitar a Londres la frontera entre el Londres musulmà i la dels altres? Quants musulmans han mort en els atemptats? L'atac d'aquest dijous ha fet mal. Negar-ho seria una estupidesa. Però Londres pot ser més fort si no cau en la provocació, si no pica l'ham parat pels wahhabites. I, una vegada més, pot esdevenir un model per a la resta del món. Inx Al·lah!
|
