| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimarts, 19 de març de 2024


dimecres, 6 de juliol de 2005
>

Greenpeace alerta de l'expansió urbanística a les Terres de l'Ebre

L'informe anual situa l'Empordà com a nou focus de degradació del litoral

NEUS RÀFOLS. Barcelona
El litoral de l'Empordà és el nou focus de concentració urbanística i per tant de major impacte ambiental, segons l'informe anual sobre l'estat de les costes elaborat per Greenpeace. L'estudi torna a situar el delta de l'Ebre com un altre punt de degradació del litoral. L'organització denuncia que la costa ha estat destruïda «a gran velocitat» per l'expansió urbanística, el turisme de sol i platja i l'impacte dels ports. A més, el litoral català és el més castigat de tot l'Estat per l'erosió.

La meitat dels quinze punts crítics que s'assenyalen en l'informe Destrucción a toda costa estan situats a les comarques gironines, on diversos municipis concentren nous centres urbanístics, instal·lacions hoteleres i amarradors que situen el litoral de l'Empordà com a nucli d'impactes ambientals. Aquesta zona crítica representa una novetat respecte a l'informe de Greenpeace de l'any passat, en el qual l'organització només detectava quatre punts vulnerables i ja assenyalava el delta de l'Ebre com a nucli de degradació del litoral. Enguany aquesta zona continua detectant un creixement d'impactes ambientals: s'hi construiran cinc mil habitatges i un camp de golf. També a la demarcació, Greenpeace alerta de la construcció dels Muntanyans a Torredembarra i la contaminació per aigües residuals a Salou i Cambrils. La nova geografia de la degradació de la costa respon, segons Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya, al fet que la meitat del litoral de la demarcació de Barcelona ja està urbanitzat i les promotores d'urbanitzacions busquen «focus nous on l'entorn encara no estigui tan degradat». Martínez ha criticat especialment el model «caduc» de turisme de sol i platja «que no deixa prou beneficis i està consumint l'entorn», malgrat reconèixer que genera prop de 300.000 llocs de treball i aporta un 13% del producte interior brut de Catalunya. L'informe critica que l'oferta turística està sobredimensionada perquè el nombre de places triplica la demanda real. A més, un 66% dels allotjaments es troben en instal·lacions del litoral. L'increment de les segones residències associades a camps de golf, i que «estan convertint el litoral en un Miami Beach», segons Martínez, són un altre dels factors d'aquesta expansió urbanística. Per frenar la pressió de les promocions d'habitatges, l'organització ecologista demana que l'administració ofereixi incentius econòmics als municipis a fi que els ajuntaments costaners «facin polítiques conservacionistes del seu patrimoni i no hagin de dependre de les llicències de construcció com a principal font d'ingressos». Malgrat aquestes crítiques, Martínez ha valorat positivament que la Generalitat hagi aprovat el pla urbanístic del sistema costaner, a través del qual es protegeixen 23.500 hectàrees a 50 zones del litoral. Una mesura «insuficient», ja que cobreix només un 20% del territori que inicialment es plantejava, però és un primer pas. La pressió urbanística al litoral ha estat un dels factors desencadenants d'aquesta degradació. Entre el 1982 i el 2001 la construcció de pisos a la costa va créixer el doble que la població censada; la meitat d'aquests habitatges eren de segona residència.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>El nou zoo: antiecològic

>Greenpeace alerta de l'expansió urbanística a les Terres de l'Ebre i del perill que corre el Delta

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.