dimecres, 6 de juliol de 2005
> Greenpeace situa l'Alt Empordà com a nou focus de degradació del litoral català
L'informe anual alerta de l'expansió urbanística a municipis com Roses, Llançà, l'Escala i Palamós
NEUS RÀFOLS.
Barcelona
El litoral de l'Alt Empordà és el nou focus de concentració urbanística de Catalunya i per tant de major impacte ambiental, segons l'informe anual sobre les costes elaborat per Greenpeace, i que es refereix especialment als municipis del Port de la Selva, Roses, Llançà, Sant Pere Pescador, l'Escala, i Palamós. L'estudi torna a situar el delta de l'Ebre com un altre punt de degradació del litoral. L'organització denuncia que la costa ha estat destruïda «a gran velocitat» per l'expansió urbanística, el turisme de sol i platja i l'impacte dels ports. A més, el litoral català és el més castigat de tot l'Estat per l'erosió.
La meitat dels quinze punts crítics que s'assenyalen en l'informe Destrucción a toda costa estan situats a les comarques gironines. Municipis com el Port de la Selva, Roses, Llançà, Sant Pere Pescador, i l'Escala, a l'Alt Empordà, i Palamós, al Baix Empordà, concentren nous centres urbanístics, instal·lacions hoteleres i amarratges que situen el litoral de l'Empordà com a nucli d'impactes ambientals. Aquesta zona crítica representa una novetat respecte a l'informe de Greenpeace de l'any passat, en el qual l'organització només detectava quatre punts vulnerables.
La nova geografia de la degradació de la costa respon, segons Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya, al fet que la meitat del litoral de la demarcació de Barcelona ja està urbanitzat i les promotores d'urbanitzacions busquen «focus nous on l'entorn encara no estigui tan degradat».
Martínez ha criticat especialment el model «caduc» de turisme de sol i platja «que no deixa prou beneficis i està consumint l'entorn», malgrat reconèixer que genera prop de 300.000 llocs de treball i aporta un 13% del producte interior brut de Catalunya.
L'increment de les segones residències associades a camps de golf, i que «estan convertint el litoral en un Miami Beach», segons declaracions de Martínez, són un altre dels factors d'aquesta expansió urbanística. Per frenar la pressió de les promocions d'habitatges, l'organització ecologista demana que l'administració ofereixi incentius econòmics als municipis a fi que els ajuntaments costaners «facin polítiques conservacionistes del seu patrimoni i no hagin de dependre de les llicències de construcció com a principal font d'ingressos».
Malgrat aquestes crítiques, Martínez ha valorat positivament que la Generalitat hagi aprovat el Pla Urbanístic del Sistema Costaner, a través del qual es protegeixen 23.500 hectàrees a 50 zones del litoral.
|
