dimecres, 6 de juliol de 2005
> La bella Baixa Segarra
«A llevant el territori s'altera, s'alça, es remou, com si fossin les onades que la nau del Montclar provoca en sortir del port. Entre ona i ona es configuren petites planes allargassades a punt de recollir-hi la mala collita»
el repunt
JOSEP SANTESMASES.
+ Vista de la muntanya de Sant Miquel de Montclar des de la vall de Sant Magí de la Brufaganya. Foto: EL PUNT
|
Hi ha muntanyes ben estructurades, construïdes com qui d'un bloc de pedra n'esculpeix una bella forma. Sant Miquel de Montclar, la muntanya més alta i rellevant de l'Alt Gaià, és d'aquesta mena. Baixant de Sant Magí de la Brufaganya emergeix darrere dels camps de sembradura, senyora i majora de totes les terres que l'envolten. De d'alt estant és com un vaixell sortint de port per anar mar endins, Gaià avall, solcant, sense altra opció, l'estret port que el riu ha traçat. Deixa enrere els pobles de Biure i les Piles, la vila de Santa Coloma de Queralt i més amunt Aguiló; diu adéu a la clota colomina, mosaic clapat de verds durs de les petites boscúries resseques, i de torrats de blats i d'ordis a punt de sega, color de crosta del pa d'abans. Sembrats que enguany, com mai, han quedat curts de talla, flacs, esprimatxats, malgranats.
La miranda nord ens situa, guaitant cap a l'oest, front del coll de Deogràcies, el que parteix les conques fluvials del Gaià i del Francolí, i on es troba la fita entre la Conca de Barberà estricta i la Baixa Segarra. Del coll en amunt cap al nord, només es conrea el sembrat, res més s'hi veu. Del coll en avall, cap a Vallverd, cap a Rocafort de Queralt, la vinya posa taques d'un verd més clar, més tendral. Malgrat que el coll de Deogràcies separa les dues alçades, de dalt estant no s'endevina tanta diferenciació de colors; ni el desnivell entre les dues conques és gaire perceptible. A flor de terra, és clar, les coses es veuen diferents. Més a ponent s'assenten uns plans més alts, amb Conesa i Savallà del Comtat, aiguavessants del Corb.
A llevant el territori s'altera, s'alça, es remou, com si fossin les onades que la nau del Montclar provoca en sortir de port. Entre ona i ona es configuren petites planes allargassades a punt de recollir-hi la mala collita. La més gran és la que va del coll de Valls, cap a Vallespinosa, cap a Pontils i enllà de la vall de Sant Magí de la Brufaganya. En anys de bones pluges és un plaer veure'n dansar les espigues, ubèrrimes, onejant a mercè de l'aire. Tot el territori de llevant sembla atret cap a les serres de Queralt i de Miralles i més al fons cap a Montserrat, avui gairebé imperceptible, coberta del tel de juliol que difumina els horitzons. És com un prec de tot el territori, com una mà oberta que estira, que xucla deixant el rastre de la força solcat en la terra. Tot és un camí cap a la muntanya serrada. El Montclar és de la mateixa mena de roca, el conglomerat que aflora arreu i fa prima i pobra la poca terra que s'hi troba. Aquí, però, els angelets no serraren i el cim és una llarga carena, sense agulles estrafolàries. La Conca, l'estricta, es perd lentament en l'horitzó gairebé dissipada per la calitja que ens assenyala quin temps de l'any corre. Haurem d'esperar altres dies més clars per veure-la definida, precisa, arrecerada a la serra de Prades.
Al sud es configura una mena d'embut que s'estreny i es retorça. Tot i que fa mil·lennis que el Montclar dubta de sortir de port, sap ben bé que no hi ha altra eixida. La serra d'Ancosa, Formigosa i Montagut són la drassana llarga de llevant. Saburella, amb les seves torres pètries i enigmàtiques, és el far, la guia que jeu damunt la vall del Gaià. Vallespinosa, juganera, s'amaga fresca i riallera de pedra clara i refeta, com un esquirol al bosc, com un infant en joc perenne. Només ensenya les cases de les Eres, en un pla de cruïlla. Cap al sud-est continuen les muntanyes de conglomerat fins al Cogulló de Cabra, dibuixant les cotes lleugerament inclinades on no s'aguanta ni un bri de terra. Cruilla cap al Camp, cap a la Conca, en aquesta bella Baixa Segarra; baixa, per raó de latitud, no pas d'altituds.
|
)
