dilluns, 13 de juny de 2005
> Emili Rosales: «Des de l'Ebre podríem combatre el regionalisme del País Valencià»
La II Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs constata el moment dolç que viuen els escriptors de la zona
NATÀLIA BORBONÈS.
Móra d'Ebre
Per promoure la difusió de la literatura ebrenca, Móra d'Ebre ha estat aquest cap de setmana l'escenari de la II Fira del Llibre i l'Autor Ebrencs. En van destacar dos debats: el moment dolç que travessa, gràcies, sobretot, a l'èxit nacional de les últimes novel·les d'Emili Rosales i Andreu Carranza i els sempiterns problemes de difusió i, el que és més sorprenent, la conveniència que l'etiqueta «ebrenca» sigui la més vàlida per agrupar la literatura d'un territori que abraça també una part del País Valencià. És el debat d'«el transvasament» de la literatura de les terres de l'Ebre, poc coneguda fora del territori.
+ Emili Rosales signant llibres a Móra d'Ebre aquest cap de setmana passat Foto: TJERK VAN DER MEULEN.
|
Els llibres i els autors ebrencs són els que s'inscriuen en l'àmbit històric de la diòcesi de Tortosa, és a dir, les comarques del Baix Cinca, el Matarranya, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, els Ports i el Maestrat. Aquesta és la definició que l'organització del certamen dóna a l'àmbit territorial al qual s'adreça, encara que l'escriptor i editor Emili Rosales afirmés: «Dubto que a Vinaròs hi hagi algú que cregui que un llibre ebrenc sigui seu.» D'un territori, doncs, escapçat administrativament i al qual no se sap ben bé com cal anomenar, és possible que en sorgeixi una indústria cultural? «Sí, si ens prenem seriosament que som una cruïlla cultural i que, en conseqüència, n'hem de reivindicar la centralitat. Així podríem combatre les idees profundament regionalistes del País Valencià, que donen una presència residual a la llengua pròpia.» Qui va parlar així és Miquel Àngel Pradilla, professor de la Universitat Rovira i Virgili i un dels promotors d'Onada Edicions, segell editorial que té el mèrit, entre altres, d'editar en català des de Benicarló (Baix Maestrat). Pradilla, però, alerta que els «projectes tribals» entorpeixen els criteris de mercat que, forçosament, han d'acompanyar la producció i difusió d'una literatura que comparteix un imaginari comú: «Ens hem d'obrir molt i projectar-nos des de la qualitat. El llibre ebrenc no pot ser reduccionista. No ens podem localitzar massa perquè el nostre mercat té una musculatura massa feble.»
L'altre debat va tenir com a protagonista l'activitat de les associacions i els centres d'estudi, editors de la gran majoria de treballs literaris, assajos sobretot, que es produeixen a les comarques ebrenques. Unes entitats que treballen des del voluntarisme i que encara a hores d'ara, per exemple, dubten de si penjar en la xarxa les seves edicions per por a perdre subscriptors, tot i que saben que guanyarien difusió exterior. La fragmentació local d'aquestes associacions també sembla a hores d'ara més un impediment que un avantatge. Un paranorama agredolç, doncs, però que ofereix alguna excepció destacada, com la de l'Associació Cultural del Matarranya. Escriptors consagrats com Mercè Ibarz o Jesús Moncada hi han publicat primers reballs
|
)
