dilluns, 6 de juny de 2005
> Versos d'anada i tornada
Un poeta i traductor ganxó crea ponts bidireccionals entre les lletres catalanes i brasileres
XAVIER CASTILLÓN.
Sant Feliu de Guíxols
Josep Domènech Ponsatí (Sant Feliu de Guíxols, 1966) està creant, com a poeta i sobretot com a traductor, uns ponts inèdits entre dues literatures que es coneixen mútuament més aviat poc: la catalana i la brasilera. Ara l'editorial vigatana Emboscall ha publicat Fa, l'ús de dona? , un llibre de contes de l'escriptora brasilera Ivana Arruda Leite, traduït per Domènech Ponsatí, que també es va estrenar editorialment com a poeta al Brasil, amb Dezena para não desencanar .
+ Josep Domènech Ponsatí diu: «La traducció per mi són les beceroles de l'escriptura. Hi he après i m'ha pres.» Foto: X.C.
|
Així explica Josep Domènech Ponsatí al seu agent literari i amic, Xavier Colomer, d'on li ve «aquesta dèria pel Brasil i per traduir brasilers»: «El meu lligam amb el Brasil pren naixement, diguem-ho no gaire clar i ganxó, anant de cliques a Girona. Vaig mirar, durant la performance, de lligar-me la noia i resulta que, en acabar (només de sentir-la parlar en brasiler), me n'havia enamorat i ja me la volia llegir pèl per pèl. Aleshores no vaig tenir més remei que aprendre aquesta meravellosa i refotuda llengua, que des d'aleshores m'ha donat (per metonímia, i no sé pas si a parts iguals) tants mals de ventre com alegries.» Curiosa història, però també molt demostrativa del caràcter apassionat d'aquest poeta que porta tatuats versos en diverses parts del cos, i que afirma: «De vegades em sembla que llegeixo (visc) a fi i efecte de traduir.»
Domènech Ponsatí ha traduït al català obres de diversos poetes brasilers, com ara Armando Freitas Filho, Ronald Polito, Duda Machado, Júlio Castañon Guimarães, Orides Fontela i Martha Medeiros, però també de narradors: Fernando Bonassi, Bruno Zeni i Ivana Arruda Leite, de la qual acaba de sortir en català el recull de contes Falo de mulher, un títol que tant pot voler dir «parlo de les dones» com «fal·lus de dona» i que, davant d'aquest joc de paraules en l'original, aquí ha quedat traduït com Fa, l'ús de dona?, per suggeriment de Màrius Serra.
Domènech Ponsatí també ha traduït per a Emboscall En to d'elogi. Antologia, de Martha Medeiros, i El flux silenciós de les màquines, de Bruno Zeni, i la mateixa editorial ha publicat un poemari de l'autor català: Cap a un dic sec. Però l'autor que més ha treballat és Armando Freitas Filho: n'ha traduït sis llibres, dels quals només se n'han publicat dos: Doble cec (Llibres del Segle) i Numeral, nominal (Edicions de 1984). També té un contacte molt estret amb Ronald Polito, del qual sortirà a final d'any la seva traducció de De passagem (De passada), a la col·lecció Poesia al Cànter de CCG Edicions. A través de Polito, ha publicat traduccions de poetes catalans -Joan Ferraté, Maria Mercè Marçal, Jordi Sarsanedas- en revistes brasileres.
Aquest traductor hiperactiu té preparada una Antologia de poesia brasilera contemporània, amb 15 autors, que Edicions de 1984 publicarà a principi del 2006, i una altra antologia amb més de cent poemes de Carlos Drummond de Andrade, «el poeta brasiler per excel·lència», per a la qual no ha trobat editor. Fora de l'àmbit brasiler, aquest Sant Jordi va sortir la seva traducció d'Els poemes possibles, de Saramago (Edicions 62-Empúries).
|
)
