dimarts, 17 de maig de 2005
> Per la pau, amb compromisos concrets
Director de la Fundació per la Pau Actua!
tribuna
JORDI ARMADANS..
Com és que dediquem temps, diners i espais a preparar maniobres militars i no a promoure l'educació i la cultura? Com és que els dediquem a la producció de nous armaments i no pas a la protecció del medi ambient?
+ La base de Sant Climent Sescebes, escenari de maniobres de l'OTAN.
|
No es pot negar. En els darrers anys hem avançat molt en sensibilitat cap a la pau. Mai, com darrerament, havíem sentit tants alcaldes, presidents, etc. parlar de la pau. Me n'alegro molt. Prefereixo que els representants polítics parlin a favor de la pau que no pas de la guerra. Hem avançat, doncs, i en bona part, gràcies al treball de persones i entitats que, com la Fundació per la Pau, fa 22 anys que aposten per construir una cultura de pau.
Sí, que els polítics parlin de pau és un avenç. Però que amb les seves polítiques avancin cap a la construcció de la pau, aquest és l'autèntic repte. Perquè és clar, hi ha qui es pensa, o pretén fer pensar, que apostar per la pau és dir «sí a la pau» però continuar fent com si res: militaritzant la recerca científica, comprant nous armaments, fomentant el comerç d'armes i, per exemple, oferint la base militar de Sant Climent Sescebes (a la comarca de l'Alt Empordà) com a espai per practicar maniobres de l'OTAN. La Coordinadora d'ONG Solidàries de les Comarques Gironines, amb el bon criteri que ens té acostumats, ha manifestat la seva oposició a la idea.
La paraula «seguretat»
Tots ens hi hauríem d'oposar. Òbviament, construir la pau no és ni una cosa fàcil ni senzilla. Però el que està ben clar és que desenvolupar una política de caire militarista, a partir de la confusió d'assimilar la seguretat -aquesta paraula avui tan preuada!- amb la defensa militar, no és precisament la millor manera d'apropar-nos a la pau, de construir-la o de preparar-la.
Sabem del cert -cal dir-ho: no hi ha cap institució seriosa en el camp de l'anàlisi de conflictes que digui el contrari- que la misèria, la pobresa, la vulneració dels drets humans, la manca de llibertats, etc. són factors associats a la generació de violència. I, malgrat que ho sabem, continuem dedicant molts diners a la despesa militar i acceptem que «estaria bé lluitar per l'eradicació de la pobresa però... no tenim recursos». Fals. Amb un percentatge ben petit de la despesa militar mundial (al voltant d'un 5%) podríem posar fi a la fam i a la misèria extrema que afecten milions de persones d'arreu. Com és que en lloc de fer front a les autèntiques amenaces que afecten les persones, els pobles i la seguretat, ignorem aquest sofriment i preferim engreixar els fons de la indústria militar? Com és que dediquem temps, diners i espais a preparar maniobres militars i no a promoure l'educació i la cultura? Com és que dediquem tants esforços científics a la producció de nous armaments i no pas a la protecció del medi ambient o a millorar la lluita contra les malalties? Com és que institucions com les Nacions Unides o la Unesco, que tenen com a missió promoure la pau, tenen pressupostos ridículs comparats amb institucions militars com l'OTAN?
La resposta és senzilla: perquè, malgrat els discursos favorables a la pau, les pràctiques continuen adscrites al paradigma militarista de la seguretat. I, per tant, parlem de pau mentre ens preparem per a la guerra.
Endavant, doncs, amb els discursos favorables a la pau. Però, més que mai, ens calen compromisos concrets. Compromisos de les institucions, de les organitzacions i de les persones.
|
)
