diumenge, 1 de maig de 2005
> Un «valle lacrimarum» amb alguns moments d'èxtasi
la crònica
DANI CHICANO.
+ Anna Azcona i Marta Balletbó-Coll aguanten un cartell de Sévigné, a l'entrada de la sala 5 dels Òscar. Foto: LL. SERRAT
|
La frase més repetida en les crítiques de Sévigné, la darrera pel·lícula de la directora Marta Balletbó-Coll, que divendres va presentar als Òscar de Girona, és una obvietat tal, com que és una demostració més que es pot fer bon cinema, tot i l'escassetat de recursos. En l'acte de divendres, el mestre de cerimònies, Guillem Terribas, va tenir el bon gust de no tornar a treure una vegada més allò que el film està fet amb cues de negatius d'altres rodatges, ni va interrogar la directora sobre l'escassetat de recursos. Ja es va encarregar la mateixa Balletbó-Coll, amb una frescor, naturalitat, sentit de l'humor i espontaneïtat abassegadores, virtuts de les quals també fa gala en aquesta pel·lícula, que coprotagonitza amb Anna Azcona, de recordar que havia estat com un «valle lacrimarum amb alguns moments d'èxtasi.» I per frases repetides, la que s'escolta en boca del públic, sempre aficionat a intentar trobar punts de referència, que apunta a la sensació que Balletbó-Coll «és una mena de Woody Allen» a la catalana, perquè és una directora que actua en les seves pel·lícules, diu coses intel·ligents i té un magnífic sentit de l'humor. És cert que la bis còmica de la Balletbó-Coll és un valor segur, sobretot en una escena sensacional, en què el seu personatge topa en un restaurant amb una actriu i directora de teatre (Anna Azcona) i el seu marit, un reputat crític teatral (Josep Maria Pou), als quals admira profundament i exerceix de fan. Sévigné és un film prenyat de temes que, tot i la curta durada (80 minuts), no són tractats de manera superficial o frívola.
Balletbó-Coll i Azcona, als Òscar, van explicar algunes de les interioritats del film, i la directora va justificar algunes decisions, com per exemple, que el crític teatral que fa Josep Maria Pou sigui castellanoparlant: «A Barcelona la majoria de crítics de teatre ho són» o que triés a Anna Azcona com a protagonista: «És autèntica i creïble i el seu look és de dona intel·ligent, que pensa.»
El conjunt es completa amb una sòlida interpretació dels actors i actrius protagonistes, incloent-hi la directora. Tot plegat, expliquen, és degut al gran nombre d'assajos previs, que els van permetre rodar tot el film en només dues setmanes. Azcona deia divendres que havia estat «com fer teatre» i que, per tant, havia pogut construir el seu personatge de manera més minuciosa, amb més matisos, i també havien pogut treballar de manera més profunda la relació entre el seu personatge i el de Marta Balletbó-Coll, que és l'eix a l'entorn del qual gira el film.
|
)
