diumenge, 23 de gener de 2005
>
Un món ple de vida i color
JAUME VIDAL
.
Barcelona
Els nens sumeris i romans de casa bona jugaven amb unes tauletes gravades i uns papirs on dibuixaven sequències de dibuixos. Eren els antecedents del cromos, que fins a mitjans del segle XIX no van agafar una forma més contemporània gràcies a les noves tècniques d'impressió. Tot va néixer gràcies a les primeres passes de la publicitat i el mercandatge. D'Amèrica i Àfrica arribaven als ports productes com el cacao, dàtils, cafè i cacao, productes embolcallats amb un cridaner etiquetatge que pels dibuixos i l'acoloriment eren un bon reclam per la canalla. Els comerciants amb més visió de futur van veure que aquelles imatges podien convertirse en estampes col·leccionables.
L'empresari francés Albert Poulain, fundador de Xocolates Poulain, va tenir l'idea de posar uns cromos dins d'una rajola de xocolata. L'èxit va ser inmediat i va donar peu al neixement del canvi de cromos, doncs moltes de les imatges es repetien.
L'any 1852, Aristide Bocicaut, propietari de les tendes Au Bon Marché, va donar un pas endavant en facilitar, a més dels cromos, un àlbum per enganxar-los a canvi dels vals que obtenia la clientel·la a cada compra. Passarien molts anys en què el cromo estaria lligat als productes alimenticis, sobretot a les xocolates, com les de les marques Ametller, Torras, Lloveras i Solsona que van aconseguir associar el seu gust i aroma amb el desitg dels cromos.
El següent pas va ser l'arribada del cromo al quiosc, modalitat en què als anys 60 el italià Giuseppe Panini va donar tot un impuls. Futbolistes, sèries de televisió, col·leccions didàctiques -com la mítica Vida i color- han estat una escola d'entreteniment i formació per els nens. El cromo segueix viu, però ha evolucionat cap el cromo amb olor, figureta, joguina o llaminadura.
|
