dimecres, 29 de desembre de 2004
>
Un any al govern de la Generalitat
Portaveu del grup municipal socialista
opinió
JOSEP FÈLIX BALLESTEROS.
.
Un any és, doncs, un espai de temps curt per a les grans realitzacions, però prou ampli per endevinar tendències. I el que hem vist fins ara, ens fa ser optimistes.
El nou govern de Catalunya ja ha fet una any. Els portaveus de la dreta al Parlament de Catalunya han corregut a desqualificar la gestió del nou govern catalanista i d'esquerres. Ja ens ho podíem esperar.
A partir d'aquell assolellat dissabte del 20 de desembre del 2003, l'oposició i alguns amics mediàtics propers a ells, van començar una campanya de vaticinis en la qual anunciaven tota mena de calamitats. La famosa entrevista de Carod-Rovira els va donar ales i els predicadors del desastre van pensar que podien encertar. És evident que aquests endevinaires van confondre pronòstics amb desitjos, i que ara, una vegada assolit el primer any, ens anunciaran que és durant el segon any quan el govern defallirà.
La sort és que els ciutadans i ciutadanes no es deixen enganyar fàcilment. La il·lusió amb què, majoritàriament, van donar la benvinguda al nou govern s'ha mantingut intacta fins a dia d'avui. Ni la campanya incansable i tendenciosa ni la xerrameca dels polítics de l'oposició han pogut amb la força d'un pacte que es va segellar al Tinell i que no era altra cosa que el reflex del canvi que els ciutadans havien votat. Darrerament, una enquesta de l'Idescat, en la qual es pronostica l'ascens en la intenció de vot als integrants del tripartit, dóna fe del grau de satisfacció ciutadana.
Un any de treball ja permet fer una valoració i aquesta és positiva tenint en compte que l'economia catalana és avui més sòlida que fa un any, que les polítiques socials han rebut un fort impuls, que l'acció de govern és més transparent i rigorosa i que s'han iniciat les reformes que implicaran un reconeixement més gran de la identitat catalana a Espanya i a Europa.
I tots aquests aspectes i sensibilitats els trobem reflectits en els pressupostos del 2005 que per a Tarragona i per al Camp de Tarragona es concreten en moltes línies d'actuació, entre les quals podem destacar:
Salut: ampliació de plantilles de metges d'atenció primària a Tarragona, Reus, Calafell
, el Vendrell i Cambrils; el pla estratègic de millora de l'hospital Joan XXIII amb la millora del servei d'urgències i el nou centre sociosanitari (més de 10 milions d'euros); nou hospital al Vendrell; ampliació d'urgències del Pius Hospital de Valls; nous CAP a Cambrils, Salou, Calafell, Miami Platja i Cornudella; reforma de la residència de la Mercè.
Seguretat: 100 nous mossos d'esquadra (60 a Tarragona); control rigorós de les empreses químiques.
Política Territorial: pla de protecció del litoral; creació del Consorci del Transport Públic del Camp; regeneració de platges; autovia Reus-Alcover; aparcament vehicles pesats a Riu Clar; gran mercat central CIM a la Canonja.
Universitats: increment important de la inversió a la URV; creació de l'Institut de Paleoecologia.
Benestar i Família: centre cívic de Camp Clar; augment de l'aportació als ajuntaments per a cada plaça de llar d'infants municipal.
Educació: IES Bonavista; ampliació IES Camp Clar; CEIP al Catllar, la Pobla de Montornès, Calafell, Cunit, Llorenç del Penedès, el Vendrell, Cambrils, Castellvell, la Selva del Camp; increment del personal assignat al pla de xoc per la prevenció del fracàs escolar; posada en marxa de les aules d'acollida per a nous alumnes immigrants.
Habitage: lliurament de 22 habitatges de lloguer a Camp Clar i 20 més de previstos; pressupost per a habitatges HPO a Camp Clar; pressupost per a habitatges HPO a Torreforta.
Joventut: pla de suport a joves emprenedors.
Mentrestant, a Tarragona, l'alcalde segueix al peu de la lletra les consignes de «resistir com sigui» i la major part de la seva acció política es limita al paper de fer d'oposició al tripartit i en conseqüència a fer oposició de l'oposició municipal. I aquesta actitud bel·ligerant combinada amb la seva poca capacitat de diàleg fa que encara s'arrosseguin problemes des de fa ja massa anys, com ara l'Escola Oficial d'Idiomes, el Museu Arqueològic i la Chartreuse. Aquesta actitud el Sr. Nadal la pot exercir com a diputat de l'oposició, però mai com a alcalde que juga amb la ciutat per fer política partidària. Tarragona és i ha de ser per damunt de les estratègies partidistes.
Un any és, doncs, un espai de temps curt per a les grans realitzacions, però prou ampli per endevinar tendències. I e
l que hem vist fins ara, ens fa ser optimistes. Quan el nou govern es va fer càrrec de la Generalitat, aquesta era una mena de gran vaixell ancorat que necessitava assistència tècnica a fons. Nosaltres l'hem reparat, l'hem pintat i hem començat a moure'l. Ara prenem velocitat de creuer en la navegació que ben segur serà llarga i satisfactòria.
|
