| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 11 de juny de 2026


diumenge, 12 de setembre de 2004
>

La polèmica per les banderes marca la celebració de la Diada a Tarragona

Més de 600 persones participen a Reus en una marxa de la Xarxa de Moviments Socials del Camp contra la Constitució europea

M. PÉREZ . Tarragona
La polèmica sobre quines banderes han d'onejar als ajuntaments va marcar la celebració de la Diada a Tarragona. Durant l'acte oficial organitzat pel consistori en homenatge a Rafael de Casanova, en què només va faltar ERC perquè havia fet una cerimònia en solitari a la mitjanit, l'alcalde Joan Miquel Nadal, va fer una aferrissada defensa a la «unitat» i a la «no confrontació», també per la problemàtica de la senyera. Tot i això, Nadal va acabar optant per posar al consistori només la que simbolitza la ciutat. A Valls i a la Bisbal del Penedès, l'estelada va presidir els edificis consistorials, i a Reus, tot i la pluja, unes 600 persones van participar en una manifestació a favor de la independència i contra la Constitució europea.

La plana major política de la ciutat de Tarragona i alguns ciutadans van assistir ahir a l'acte oficial d'homenatge a Rafael de Casanova. L'alcalde Joan Miquel Nadal va apostar perquè la ciutat sigui «exemple d'unitat, no només institucional, sinó també de tots els ciutadans i ciutadanes». Nadal va referir-se també a una de les polèmiques que han protagonitzat aquest 11 de setembre, assegurant que a Tarragona «no tindrem cap guerra de banderes. No ens podem enfrontar, ens hem d'acompanyar a un destí comú». En aquest sentit, va manifestar que en el cicle que comencem, amb l'elaboració del nou Estatut, no pot haver-hi baralles. «El que cal és exhibir idees damunt la taula i no una confrontació de banderes». Curiosament, però, a primera hora del matí, la senyera presidia el balcó de l'ajuntament, de banda a banda, i al cim de l'edifici, la tarragonina. Poques hores més tard la bandera catalana va desaparèixer. Cap dels regidors de l'equip de govern consultats per aquest diari van saber donar raó dels motius. El regidor del PP, Francesc Ricomà, que governa amb un pacte a la ciutat, va assegurar que no era la primera vegada que passava un fet d'aquestes característiques i va recordar que, anys enrere, la bandera municipal va ser substituïda per una senyera per uns desconeguts. A la demarcació, els actes es van succeir amb normalitat. A la Bisbal del Penedés, ERC va penjar una estelada a l'ajuntament. El mateix símbol independentista és el que lluia al consistori de Valls. A Calafell, l'alcalde Joan M. Triadó, va criticar les celebracions que enguany s'han fet de la Diada i va afirmar que «la Generalitat està més pendent de decidir si els Mossos han de desfilar, que de treballar per l'Estatut».

 NOTÍCIES RELACIONADES

> Benach parla sobre la nació del segle XXI.

> Manifestació a Reus contra la Constitució europea.

> Ofrenes florals i castells, a Tarragona

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.